Llistat de punts

Aquell conegut teu, molt inteŀligent, bon burgès, bona persona, deia: «Complir la llei, però amb mesura, sense passar-se de la ratlla, tan just com es pugui.»

I afegia: «¿Pecar?, no; però donar-se, tampoc.» Fan pena de debò aquests homes mesquins, calculadors, incapaços de sacrificar-se, de lliurar-se per un ideal noble.

A vegades, de cara a aquestes ànimes adormides, se senten unes ànsies boges de fer-los crits, i de sacsejar-les, de fer-les reaccionar, perquè surtin d’aquest ensopiment terrible en què es troben immerses. ¡És tan trist de veure com caminen, a les palpentes, sense encertar el camí!

―Com de bé comprenc aquell plany de Jesús per Jerusalem, fruit de la seva caritat perfecta...

Ideològicament ets molt catòlic. L’ambient de t’agrada... ¡Llàstima que no sigui a les dotze, i les classes a la tarda, per estudiar després de sopar, assaborint una o dues copes de conyac! ―Aquest «catolicisme» teu no respon a la veritat, no passa de simple aburgesament.

―¿No t’adones que no es pot pensar així amb els anys que tens? Surt de la teva poltroneria, de la teva egolatria..., i acomoda’t a les necessitats dels altres, a la realitat que t’envolta, i viuràs seriosament el catolicisme.

Corres el gran perill de conformar-te amb viure ―o de pensar que has de viure― com un «bon nen», que s’allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix res més que la felicitat.

Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l’ordre, va sortir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps.