Llistat de punts

Tot sovint et preguntes com és que ànimes, que han tingut la sort de conèixer el veritable Jesús des que eren nens, vaciŀlen tant a correspondre amb el millor que tenen: la vida, la família, les iŀlusions.

Mira: tu, justament perquè ho has rebut «tot» de cop, has de mostrar-te molt agraït al Senyor; tal com reaccionaria un cec que recuperés la vista de sobte, quan als altres ni tan sols se’ls acut que han de donar gràcies perquè hi veuen.

Però... no n’hi ha prou. Cada dia, has d’ajudar els qui t’envolten perquè es comportin amb gratitud per la seva condició de fills de Déu. Si no, no em diguis que ets agraït.

Dona gràcies a Déu perquè estàs content, amb una alegria fonda que no sap ser sorollosa.

Agraeix al Senyor la contínua delicadesa, paternal i maternal, amb què et tracta.

Tu, que sempre havies somiat en grans aventures, t’has compromès en una empresa estupenda..., que et mena a la santedat.

Hi torno: agraeix-ho a Déu, amb una vida d’apostolat.

Agraeix al Senyor l’enorme bé que t’ha atorgat, en fer-te comprendre que «una sola cosa és necessària». ―I, juntament amb la gratitud, que no falti cada dia la teva súplica, pels qui encara no el coneixen o no l’han entès.

¡Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s’omple de goig i de dolor; que s’entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que mena al cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos...

―¡Gràcies, Jesús meu, i dona’ns un cor a la mida del teu!