Llistat de punts

No és feliç ningú, a la terra, fins que es decideix a no ser-ho. Així avança el camí: dolor, ¡en cristià!, Creu; Voluntat de Déu, Amor; felicitat aquí i, després, eternament.

«Servite Domino in laetitia!» ―¡Serviré Déu amb alegria! Una alegria que serà conseqüència de , de i del meu Amor..., que ha de durar sempre, perquè, com ens assegura l’Apòstol, «Dominus prope est!»... ―el Senyor em segueix de prop. Caminaré amb Ell, per tant, ben segur, ja que el Senyor és el meu Pare..., i amb la seva ajuda compliré la seva amable Voluntat, encara que em costi.

Un consell, que us he repetit de manera repetitiva: estigueu alegres, sempre alegres. ―Que estiguin tristos els qui no es considerin fills de Déu.

Procuro deixar-m’hi la pell, perquè els meus germans petits «trepitgin tou», com vostè ens diu. ¡Hi ha tantes alegries en aquest «passar-les magres»!

Un altre home de fe m’escrivia: «Quan per necessitat estàs aïllat, es nota perfectament l’ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” ―¡ dels Sants! ―, no podria conservar aquest optimisme, que m’omple.»

No m’oblidis que a vegades cal tenir al costat cares somrients.

«Sou tots tan alegres que un no s’ho espera», vaig sentir comentar.

Ve de lluny la dèria diabòlica dels enemics de Crist, que no es cansen de murmurar que la gent lliurada a Déu és de l’«encapotada». I, malauradament, alguns dels qui volen ser «bons» els en fan ressò, amb les seves «virtuts tristes».

―Et donem gràcies, Senyor, perquè has volgut comptar amb les nostres vides, joiosament alegres, per esborrar aquesta falsa caricatura.

―Et demano també que no ens n’oblidem.

Que ningú no llegeixi tristesa o dolor en la teva cara, quan difons per l’ambient del món l’aroma del teu sacrifici: els fills de Déu han de ser sempre sembradors de pau i d’alegria.

L’alegria d’un home de Déu, d’una dona de Déu, ha de ser desbordant: serena, encomanadissa, amb grapa...; en poques paraules, ha de ser tan sobrenatural, tan contagiosa i tan natural, que arrossegui altres pels camins cristians.

«¿Content?» ―Em va deixar pensatiu la pregunta.

―No s’han inventat encara les paraules, per expressar tot el que un sent ―en el cor i en la voluntat― quan se sap fill de Déu.

Nadal. M’escrius: «Seguint el fil de l’espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l’Infant. ¡Que content que !: pressento que esclataré en una joia sense límit. ¡Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou...»

―¡Tant de bo sigui veritat aquest voler teu!

Propòsit sincer: fer amable i fàcil el camí als altres, que prou amargures comporta la vida.

Molts se senten desgraciats, precisament per tenir massa de tot. ―Els cristians, si veritablement es condueixen com a fills de Déu, passaran incomoditat, calor, fatiga, fred... Però no els faltarà mai l’alegria, perquè això ―¡tot!― ho disposa o bé ho permet Ell, que és la font de la felicitat vertadera.

Davant un panorama d’homes sense fe, sense esperança; davant cervells que s’agiten, al límit de l’angoixa, cercant una raó de ser a la vida, tu vas trobar una meta: ¡Ell!

I aquest descobriment injectarà de manera permanent en la teva existència una alegria nova, et transformarà, i et presentarà una immensitat diària de coses boniques que t’eren desconegudes, i que mostren la joiosa amplitud d’aquest camí ample, que et condueix a Déu.

La teva felicitat a la terra s’identifica amb la teva fidelitat a la fe, a la puresa i al camí que el Senyor t’ha marcat.

Dona gràcies a Déu perquè estàs content, amb una alegria fonda que no sap ser sorollosa.

Amb Déu, pensava, cada jornada em sembla més atractiva. Vaig vivint a «bocinets». Un dia considero magnífic un detall; un altre, descobreixo un panorama que abans no havia advertit... A aquest pas, no sé què passarà amb el temps.

Després, he notat que Ell m’assegurava: doncs cada dia serà més gran el teu contentament, perquè aprofundiràs més i més en l’aventura divina, en l’«embolic» tan gran on t’he ficat. I comprovaràs que Jo no et deixo.

L’alegria és una conseqüència de l’entrega. Es confirma en cada volta a la sínia.

¡Quina alegria immutable et produeix el fet d’haver-te lliurat a Déu!... ¡I quina inquietud, i quins afanys has de tenir perquè tothom participi en la teva alegria!

Tot el que ara et preocupa hi cap dins un somriure, dibuixat per amor de Déu.

¿Optimisme?, ¡sempre! També quan sembla que les coses surten malament: potser aquesta és l’hora d’esclatar a cantar, amb un Glòria, perquè t’has refugiat en Ell i d’Ell només et pot venir el bé.

Esperar no vol dir començar a veure la llum, sinó confiar a ulls clucs que el Senyor la posseeix plenament i viu en aquesta claredat. Ell és

Un deure de cada cristià és portar la pau i la felicitat pels diversos ambients de la terra, en una croada de fermesa i d’alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

Si talles de soca-rel qualsevol senyal d’enveja, i si et complaus sincerament amb els èxits dels altres, no perdràs l’alegria.