Llistat de punts

Ordre, autoritat, disciplina... ―Escolten, ¡si és que escolten!, i somriuen cínicament, aŀlegant ―elles i ells― que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem o que ens acomodem als seus descamins; no comprenen ―¡quines protestes tan grolleres!― que les seves formes no siguin ―¡no ho poden ser!― acceptades per l’autèntica llibertat dels altres.

Autoritat. ―No és que el de dalt «faci crits» a l’inferior, i aquest al de més avall.

Amb aquest criteri ―caricatura de l’autoritat―, a part de l’evident falta de caritat i de correcció humana, només s’aconsegueix que el qui fa de cap es vagi allunyant dels governats, perquè no els serveix: ¡a tot estirar, els utilitza!

Fatus i superbs demostren ser tots el qui abusen de la seva situació de privilegi ―donada pels diners, pel llinatge, pel grau, pel càrrec, per la inteŀligència...―, amb el propòsit d’humiliar els menys afortunats.

La indulgència és proporcional a l’autoritat. Un simple jutge ha de condemnar ―potser reconeixent els atenuants― el reu convicte i confés. El poder sobirà d’un país, algunes vegades, concedeix una amnistia o un indult. A l’ànima contrita, Déu la perdona sempre.

No t’enfadis: moltes vegades un comportament irresponsable denota falta de seny o de formació, més que mancança de bon esperit.

Caldrà exigir als mestres, als directors, que omplin aquestes llacunes amb el seu compliment responsable del deure.

―Caldrà que t’examinis..., si tu ocupes un d’aquests llocs.

Els homes mediocres, mediocres de cap i d’esperit cristià, quan s’eleven a autoritat, s’envolten de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d’aquesta manera no perdran mai el domini.

Els discrets, en canvi, s’envolten de doctes ―que afegeixin al saber la netedat de vida―, i els transformen en homes de govern. No els enganya la humilitat, perquè ―engrandint els altres― s’engrandeixen ells.

¿Constituït en autoritat, i actues pel què diran els homes? ―¡Ranci! ―De primer, t’ha d’importar què dirà Déu; després ―força en segon terme, i de vegades mai―, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tothom ―diu el Senyor― que em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el Cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el Cel.»