Llistat de punts

No ets feliç, perquè li dones voltes a tot com si tu fossis sempre el centre: si et fa mal l’estómac, si et canses, si t’han dit això o allò...

―¿Has provat de pensar en Ell i, per Ell, en els altres?

Si talles de soca-rel qualsevol senyal d’enveja, i si et complaus sincerament amb els èxits dels altres, no perdràs l’alegria.

Quina pèrdua de temps i quina visió tan humana, quan tot ho redueixen a tàctiques, com si aquí hi hagués el secret de l’eficàcia.

―S’obliden que la «tàctica» de Déu és la caritat, l’Amor sense límits: així va salvar Ell la distància insalvable que obre l’home, amb el pecat, entre el Cel i la terra.

Escolta’m bé i fes-me’n ressò: el cristianisme és Amor; el tracte amb Déu és diàleg eminentment afirmatiu; la preocupació pels altres ―l’apostolat― no és un article de luxe, ocupació d’uns quants.

―Ara que ho saps, omple’t de goig, perquè la teva vida ha adquirit un sentit completament divers, i sigues conseqüent.

Compleixes un pla de vida exigent: matineges, fas oració, reps els Sagraments, treballes o estudies molt, ets sobri, et mortifiques..., ¡però notes que et falta alguna cosa!

Porta al teu diàleg amb Déu aquesta consideració: com que la santedat ―la lluita per arribar-hi― és la plenitud de la caritat, has de revisar el teu amor a Déu i, per Ell, als altres. Potser descobriràs llavors, amagats en la teva ànima, grans defectes, contra els quals ni tan sols lluitaves: no ets bon fill, bon germà, bon company, bon amic, bon coŀlega: i, com que estimes desordenadament «la teva santedat», ets envejós.

Et «sacrifiques» en molts detalls «personals»: per això estàs enganxat al teu jo, a la teva persona i, en el fons, no vius per a Déu ni per als altres: només per a tu.

No és compatible estimar Déu amb perfecció, i deixar-se dominar per l’egoisme ―o per l’apatia― en el tracte amb els altres.

Estimar és... no albergar més que un sol pensament, viure per a la persona estimada, no ser propietat nostra, estar sotmès venturosament i lliurement, amb l’ànima i el cor, a una voluntat aliena... i a la vegada pròpia.