Llistat de punts
No és feliç ningú, a la terra, fins que es decideix a no ser-ho. Així avança el camí: dolor, ¡en cristià!, Creu; Voluntat de Déu, Amor; felicitat aquí i, després, eternament.
Per la via de la humilitat es va a tot arreu..., fonamentalment al Cel.
Lluita contra les asprors del caràcter, contra els teus egoismes, contra la teva comoditat, contra les teves antipaties... A més del fet que hem de ser corredemptors, el premi que rebràs ―pensa-ho bé― tindrà relació directíssima amb la sembra que hauràs fet.
El temps és el nostre tresor, els «diners» per comprar l’eternitat.
Si mai t’intranquiŀlitza el pensament de la nostra germana la mort, perquè, ¡et trobes tan poca cosa!, anima’t i considera: ¿què serà aquell Cel que ens espera, quan tota la preciositat i la grandesa, tota la felicitat i l’Amor infinits de Déu s’aboquin en el pobre vas de terrissa que és la criatura humana, i la sadollin eternament, sempre amb la novetat d’un goig nou?
Quan xoca amb l’amarga injustícia d’aquesta vida, ¡com es complau l’ànima recta, pensant en la Justícia eterna del seu Déu etern!
―I, dins del coneixement de les pròpies misèries, se li escapa, amb desigs eficaços, aquella exclamació paulina: «Non vivo ego» ―¡no soc jo qui viu ara!, ¡és Crist el qui viu en mi!: i hi viurà eternament.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/surco/5211/ (31/10/2025)