Llistat de punts

A fi que no l’imitis, copio d’una carta aquest exemple de covardia: «Per descomptat, li agraeixo molt que es recordi de mi, perquè necessito moltes oracions. Però també li agrairia que, quan supliqui al Senyor que em faci “apòstol”, no s’esforci a demanar-li que m’exigeixi l’entrega de la meva llibertat.»

Molt d’entusiasme i de comprensió, demostra. Però quan veu que es tracta d’«ell», que «ell» ha de contribuir-hi de debò, es retira covardament.

Em recorda aquells que, en moments de greu perill, exclamaven amb falsa valentia: ¡guerra, guerra!, però ni volien donar diners, ni allistar-se per defensar la pàtria.

Quan veig tantes covardies, tantes falses prudències..., en ells i en elles, cremo en desigs de preguntar-los: i doncs, ¿la fe i la confiança són per predicar-les, no per practicar-les?

Sempre he pensat que la falta de lleialtat per respectes humans és desamor..., i manca de personalitat.