Llistat de punts

Un altre home de fe m’escrivia: «Quan per necessitat estàs aïllat, es nota perfectament l’ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” ―¡ dels Sants! ―, no podria conservar aquest optimisme, que m’omple.»

Comunió dels Sants: bé la va experimentar aquell jove enginyer quan afirmava: «Pare, tal dia, a tal hora, vostè estava pregant per mi.»

Aquesta és i serà la primera ajuda fonamental que hem de prestar a les ànimes: l’oració.

«Resa per mi», li vaig demanar com faig sempre. I em va respondre desconcertat: «¿Però que li passa res?»

Vaig haver d’aclarir-li que a tots ens succeeix o ens ocorre alguna cosa en qualsevol instant; i li vaig afegir que, quan falta l’oració, «passen i pesen més coses».

Per dels Sants, has de sentir-te molt unit als teus germans. ¡Defensa sense por aquesta beneïda unitat!

―Si et trobessis sol, les nobles ambicions teves estarien condemnades al fracàs: una ovella aïllada és gairebé sempre una ovella perduda.

Que no falti cada dia un «Jesús, t’estimo» i una comunió espiritual ―si més no―, com a desgreuge per totes les profanacions i sacrilegis, que pateix Ell per estar amb nosaltres.

Un pensament que t’ajudarà, en els moments difícils: com més augmenti la meva fidelitat, més contribuiré que altres creixin en aquesta virtut. ―¡I és tan atraient sentir-nos sostinguts els uns pels altres!