Llistat de punts

N’hi ha que erren per feblesa ―per la fragilitat del fang amb què estem fets―, però es mantenen íntegres en la doctrina.

Són els mateixos que, amb la gràcia de Déu, demostren la valentia i la humilitat heroiques de confessar l’errada, i de defensar ―aferrissadament― la veritat.

La pols i la ceguesa de determinada caiguda et produeixen desassossec, acompanyat de pensaments que volen prendre’t la pau.

―¿Has buscat desfogar-te en les llàgrimes al costat del Senyor, i en la conversa confiada amb un germà?

Senyor, no mereixo que m’escoltis, perquè soc dolent, resava una ànima penitent. I afegia: ara... escolta’m «quoniam bonus» ―perquè Tu ets bo.

Renova durant el dia els actes de contrició: mira que a Jesús se l’ofèn sense parar i, malauradament, no se’l desagreuja al mateix ritme.

Per això des de sempre vaig repetint: els actes de contrició, ¡com més, millor! Fes-me’n tu ressò, amb la teva vida i amb els teus consells.

La indulgència és proporcional a l’autoritat. Un simple jutge ha de condemnar ―potser reconeixent els atenuants― el reu convicte i confés. El poder sobirà d’un país, algunes vegades, concedeix una amnistia o un indult. A l’ànima contrita, Déu la perdona sempre.

«A través de vosaltres he vist Déu, que oblidava les meves bogeries i les meves ofenses, i m’acollia amb afecte de Pare.» Això va escriure als seus, contrit, de retorn a la casa paterna, un fill pròdig del segle xx.

Sí, demana perdó contrit, i fes abundant penitència pels esdeveniments impurs de la teva vida passada, però no vulguis recordar-los.

El Senyor va convertir Pere ―que l’havia negat tres vegades― sense adreçar-li tan sols ni un retret: amb una mirada d’Amor.

―Amb aquests mateixos ulls ens mira Jesús, després de les nostres caigudes. Tant de bo puguem dir-li, com Pere: «Senyor, Tu ho saps tot; Tu saps que t’estimo», i canviem de vida.