Llistat de punts

T’aconsello que intentis alguna vegada tornar... al començament de la teva «primera conversió», cosa que, si no és fer-se com nens, s’hi assembla molt: en la vida espiritual, cal deixar-se portar amb total confiança, sense pors ni ambigüitats; s’ha de parlar amb absoluta claredat d’allò que es té al cap i a l’ànima.

¡Com vols sortir d’aquest estat de tebiesa, de lamentable languidesa, si no hi poses els mitjans! Lluites molt poc i, quan t’hi esforces, ho fas com per rebequeria i amb disgust, gairebé desitjant que els teus pocs esforços no facin efecte, i així autojustificar-te: per no exigir-te i perquè no t’exigeixin més.

―Estàs fent la teva voluntat; no la de Déu. Mentre no canviïs, seriosament, ni seràs feliç, ni aconseguiràs la pau que ara et falta.

―Humilia’t davant de Déu, i procura voler de veritat.

«Nunc coepi!» ―¡ara començo!: és el crit de l’ànima enamorada que, a cada instant, tant si ha estat fidel com si li ha faltat generositat, renova el seu desig de servir ―¡d’estimar!― amb lleialtat integral el nostre Déu.

Converteix-te ara, quan encara et sents jove... ¡Que difícil que és rectificar quan ha envellit l’ànima!

A la conversió s’hi puja per la humilitat, per camins d’abaixament.

«Vostè em va dir que es pot arribar a ser “un altre” sant Agustí,¹ després del meu passat. No ho dubto, i avui més que ahir vull mirar de comprovar-ho.»

Però has de tallar coratjosament i d’arrel, com el sant bisbe d’Hipona.