Llistat de punts

Et vas decidir, més per reflexió que no pas per foc i entusiasme. Per més que desitjaves tenir-lo, no hi hagué lloc per al sentiment: et vas entregar, quan et vas convèncer que Déu ho volia.

I, des d’aquell instant, no has tornat a «sentir» cap dubte seriós; sí, en canvi, una alegria tranquiŀla, serena, que de vegades es desborda. Així paga Déu les audàcies de l’Amor.

El que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat.

Després de vint segles, hem de pregonar amb seguretat plena que l’esperit de Crist no ha perdut la seva força redemptora, l’única que sadolla els anhels del cor humà. ―Comença per ficar aquesta veritat dins el teu, que estarà en perpètua inquietud ―com va escriure sant Agustí― mentre no el posis íntegrament en Déu.

Estimar és... no albergar més que un sol pensament, viure per a la persona estimada, no ser propietat nostra, estar sotmès venturosament i lliurement, amb l’ànima i el cor, a una voluntat aliena... i a la vegada pròpia.

Encara no estimes el Senyor com l’avar les seves riqueses, com una mare el seu fill...,¹ ¡encara et preocupes massa de tu mateix i de petiteses teves! Tot i això, notes que Jesús ja s’ha fet indispensable en la teva vida...

―Doncs, tan aviat com corresponguis del tot a la seva crida, et serà també indispensable en cadascun dels teus actes.

¡Crida-li-ho fort, que aquest crit és dèria d’enamorat!: Senyor, encara que t’estimo..., ¡no et refiïs de mi! ¡Lliga’m a tu, cada dia més!

No ho dubtis: el cor ha estat creat per estimar. Fiquem, doncs, nostre Senyor Jesucrist en tots els amors nostres. Si no, el cor buit es venja, i s’omple de les baixeses més menyspreables.

No existeix cor més humà que el d’una criatura que desborda sentit sobrenatural. Pensa en santa Maria, la plena de gràcia, Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de Déu Esperit Sant: en el seu Cor hi cap la humanitat sencera sense diferències ni discriminacions. ―Cadascú és el seu fill, la seva filla.

Les persones, quan tenen el cor molt petit, sembla que guarden els seus afanys en un calaix pobre i apartat.

Has de comportar-te cada dia, en tractar els qui t’envolten, amb molta comprensió, amb molt d’afecte, juntament ―és ben clar― amb tota l’energia necessària: si no, la comprensió i l’afecte es converteixen en complicitat i en egoisme.

Deia ―sense humilitat artificiosa― aquell amic nostre: «No m’ha calgut aprendre a perdonar, perquè el Senyor m’ha ensenyat a estimar.»

Perdonar. ¡Perdonar amb tota l’ànima i sense cap escletxa de rancor! Actitud sempre gran i fecunda.

―Aquest fou el gest de Crist en ser enclavat a la creu: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan», i d’allí va venir la teva salvació i la meva.

¿Et sents dipositari del bé i de la veritat absoluta i, per tant, investit d’un títol personal o d’un dret a desarrelar el mal costi el que costi?

―Per aquest camí no arranjaràs res: ¡només per Amor i amb amor!, recordant que l’Amor t’ha perdonat i et perdona tant.

Estima els bons, perquè estimen Crist... ―I estima també els qui no l’estimen, perquè tenen aquesta desgràcia..., i especialment perquè Ell s’estima els uns i els altres.

La gent d’aquella terra ―tan apartada de Déu, tan desorientada― t’ha recordat les paraules del Mestre: «Van com ovelles sense pastor.»

―I has sentit que a tu també se t’omplen les entranyes de compassió...: decideix-te, del lloc que ocupes estant, a donar la vida en holocaust per tothom.

Els pobres ―deia aquell amic nostre― són el meu millor llibre espiritual i el motiu principal per a les meves pregàries. Em dolen ells, i Crist em dol amb ells. I, perquè em dol, comprenc que l’estimo i que me’ls estimo.

Posant l’amor de Déu enmig de l’amistat, aquest afecte es depura, s’engrandeix, s’espiritualitza; perquè es cremen les escòries, els punts de vista egoistes, les consideracions excessivament carnals. No te n’oblidis: l’amor de Déu ordena més bé els nostres afectes, els fa més purs, sense retallar-los.

Aquesta situació et crema: ¡se t’ha acostat Crist, quan no eres més que un miserable leprós! Fins llavors, només cultivaves una qualitat bona: un generós interès pels altres. Després d’aquella trobada, vas assolir la gràcia de veure Jesús en el proïsme, et vas enamorar d’Ell i ara l’estimes en els altres..., i et sembla molt poc ―¡tens raó!― l’altruisme que abans t’empenyia a prestar serveis als teus semblants.

Acostuma’t a posar el teu pobre cor en el dolç i immaculat Cor de Maria, perquè te’l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor sacratíssim i misericordiós de Jesús.