Llistat de punts

Són molts els cristians persuadits que es farà en tots els ambients del món, i que hi deu haver algunes ànimes ―no saben quines― que amb Crist contribueixen a fer-la. Però ho veuen a un termini de segles, de molts segles...: serien una eternitat, si es fes al pas de la seva entrega.

Així pensaves tu, fins que van venir a «despertar-te».

Vèiem, mentre enraonàvem, les terres d’aquell continent. ―Se’t van encendre de llum els ulls, se’t va omplir d’impaciència l’ànima i, amb el pensament posat en aquella gent, em vas dir: ¿Serà possible que, a l’altre costat d’aquest mar, la gràcia de Crist es torni ineficaç?

En acabat, tu mateix et vas donar la resposta: Ell, en la seva bondat infinita, vol servir-se d’instruments dòcils.

Endinsa’t cada dia en la fondària apostòlica de la teva vocació cristiana. ―Ell va alçar fa vint segles ―perquè tu i jo ho proclamem a l’oïda dels homes― una bandera d’allistament, obert a tots els qui tenen un cor sincer i capacitat d’estimar... ¡Quines crides més clares vols que l’«ignem veni mittere in terram» ―he vingut a portar foc a la terra, i la consideració d’aquests dos mil cinc-cents milions d’ànimes que encara no coneixen Crist!¹

Jesús va arribar a , després de preparar-s’hi durant trenta-tres anys, ¡tota !

―Els seus deixebles, si de veritat volen imitar-lo, han de convertir la seva existència en corredempció d’Amor, amb la pròpia negació, activa i passiva.

El Senyor ha tingut aquesta finesa d’Amor amb nosaltres: permetre’ns que li conquerim la terra.

Ell ―¡tan humil sempre!― va voler limitar-se a fer-ho possible... A nosaltres ens ha concedit la part més factible i grata: la de l’acció i la del triomf.

Aquest ideal de combatre ―i vèncer― en les batalles de Crist, només es farà realitat per l’oració i el sacrifici, i l’Amor. ―Així, doncs... ¡a pregar, i a creure, i a sofrir, i a Estimar!

La gent d’aquella terra ―tan apartada de Déu, tan desorientada― t’ha recordat les paraules del Mestre: «Van com ovelles sense pastor.»

―I has sentit que a tu també se t’omplen les entranyes de compassió...: decideix-te, del lloc que ocupes estant, a donar la vida en holocaust per tothom.

Una salutació vibrant d’un germà et va recordar, en aquell ambient viatger, que els camins honestos del món estan oberts per a Crist: només falta que ens llancem a recórrer-los, amb esperit de conquesta.

Sí, Déu ha creat el món per als seus fills, perquè l’habitin i el santifiquin: ¿què esperes?

Si els cristians visquéssim realment d’acord amb la nostra fe, es produiria la més gran revolució de tots els temps... ¡L’eficàcia de la corredempció depèn també de cadascun de nosaltres! ―Medita-ho.

No ens n’hem d’oblidar: en totes les activitats humanes, hi ha d’haver homes i dones amb de Crist en les seves vides i en les seves obres, alçada, visible, reparadora; símbol de la pau, de la joia; símbol de , de la unitat del gènere humà, de l’amor que Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, la Trinitat beatíssima ha tingut i continua tenint a la humanitat.