Llistat de punts

Hi ha ànimes que sembla que s’entesten a inventar-se sofriments, torturant-se amb la imaginació.

Després, quan arriben les penes i contradiccions objectives, no saben estar com la Verge santíssima, al peu de , amb la mirada pendent del seu Fill.

¡Sacrifici, sacrifici! ―És veritat que seguir Jesucrist ―ho ha dit Ell― és portar no m’agrada sentir com les ànimes que estimen el Senyor parlen tant de creus i de renúncies: perquè, quan hi ha Amor, el sacrifici es fa de gust ―encara que costi― i la creu és la santa Creu.

―L’ànima que sap estimar i entregar-se així, se sadolla d’alegria i de pau. Així, doncs, ¿per què insistir en «sacrifici», com buscant consol, si de Crist ―que és la teva vida― et fa feliç?

¡Quanta neurastènia i histèria desapareixeria, si ―amb la doctrina catòlica― s’ensenyés de veritat a viure com a cristians: estimant Déu i sabent acceptar les contrarietats com una benedicció vinguda de la seva mà!

No passis indiferent davant el dolor dels altres. Aquella persona ―un parent, un amic, un coŀlega..., aquell que no coneixes― és el teu germà.

―Recorda’t d’allò que relata l’Evangeli i que tantes vegades has llegit amb pena: ni tan sols els parents de Jesús no es refiaven d’Ell. ―Procura que l’escena no es repeteixi.

Imagina’t que a la terra no hi ha ningú més fora de Déu i tu.

―Així et serà més fàcil patir les mortificacions, les humiliacions... I, finalment, faràs les coses que Déu vol i com Ell les vol.

De vegades ―comentava aquell malalt consumit de zel per les ànimes― el cos protesta una mica, es queixa. Però miro també de transformar «aquests gemecs» en somriures, perquè resulten molt eficaços.

Una malura inguarible, que limitava la seva acció. I, tanmateix, m’assegurava amb goig: «La malaltia es porta bé amb mi i cada cop me l’estimo més; si em deixessin escollir, ¡tornaria a néixer així cent vegades!»

Jesús va arribar a , després de preparar-s’hi durant trenta-tres anys, ¡tota !

―Els seus deixebles, si de veritat volen imitar-lo, han de convertir la seva existència en corredempció d’Amor, amb la pròpia negació, activa i passiva.

està present en tot, i arriba quan menys se l’espera. ―Però no oblidis que, ordinàriament, van plegats l’inici de , i l’inici de l’eficàcia.

El Senyor, Sacerdot etern, beneeix sempre amb

«Cor Mariae perdolentis, miserere nobis!» ―invoca el Cor de santa Maria, amb ànim i decisió d’unir-te al seu dolor, en reparació pels teus pecats i pels dels homes de tots els temps.

―I demana-li ―per a cada ànima― que aquest dolor seu augmenti en nosaltres l’aversió al pecat, i que sapiguem estimar, com a expiació, les contrarietats físiques o morals de cada jornada.