Llistat de punts

És difícil cridar a l’orella de cadascú amb una feina silenciosa, a través del bon compliment de les nostres obligacions de ciutadans, per exigir després els nostres drets i posar-los al servei de l’Església i de la societat.

És difícil..., però és molt eficaç.

No podem estar-nos de braços plegats, quan una subtil persecució condemna l’Església a morir d’inanició, relegant-la fora de la vida pública i, sobretot, impedint-li d’intervenir en l’educació, en la cultura, en la vida familiar.

No són drets nostres: són de Déu, i a nosaltres, els catòlics, Ell ens els ha confiat..., ¡perquè els exercitem!

S’ha promulgat un edicte de Cèsar August, que mana que s’empadronin tots els habitants d’Israel. Caminen Maria i Josep cap a Betlem... ―¿No has pensat que el Senyor es va servir de l’acatament puntual a una llei, per donar compliment a la seva profecia?

Estima i respecta les normes d’una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè altres descobreixin l’honradesa cristiana, fruit de l’amor diví, i trobin Déu.

No ambicionis més que un sol dret: el de complir el teu deure.

Seria lamentable que algú, en veure com actuen els catòlics en la vida social, arribés a la conclusió que ho fan amb encongiment i manca d’aptitud.

No es pot oblidar que el nostre Mestre era ―¡és!― «perfectus Homo» ―Home perfecte.

Per treure importància a la feina d’un altre, vas xiuxiuejar: no ha fet més que complir el seu deure.

I jo vaig afegir: ―¿Et sembla poc?... Per complir el nostre deure ens dona el Senyor la felicitat del Cel: «Euge serve bone et fidelis... intra in gaudium Domini tui» ―molt bé, servent bo i fidel, ¡entra al goig etern!

¿Que si has de mantenir-te silenciós i inactiu?... ―Davant l’agressió injusta a la llei justa, ¡no!

Et sentiràs plenament responsable quan entenguis que, de cara a Déu, només tens deures. ¡Ja s’encarrega Ell de concedir-te drets!