Llistat de punts

Haig de prevenir-te contra una argúcia de «satanàs» ―així, ¡amb minúscula!, perquè no es mereix més―, que intenta servir-se de les circumstàncies més normals, per desviar-nos poc o molt del camí que ens mena a Déu.

Si lluites, i encara més si lluites de veritat, no t’ha d’estranyar que sobrevingui el cansament o el temps d’«anar a contrapel», sense cap consol espiritual ni humà. Mira el que m’escrivien fa temps, i que vaig recollir pensant en alguns que ingènuament consideren que la gràcia prescindeix de la naturalesa: «Pare, des de fa uns dies estic amb una mandra i una apatia tremendes, per complir el pla de vida; tot ho faig per força i amb molt poc esperit. Pregui per mi perquè passi aviat aquesta crisi, que em fa patir molt pensant que pot desviar-me del camí.»

―Em vaig limitar a respondre: ¿Que no sabies que l’Amor exigeix sacrifici? Llegeix a poc a poc les paraules del Mestre: «Qui no agafa “cotidie” ―cada dia, no és digne de mi.» I més endavant: «No us deixaré orfes...» El Senyor permet aquesta aridesa teva, que se’t fa tan dura, perquè l’estimis més, perquè confiïs només en Ell, perquè amb corredimeixis, perquè el trobis.

¡Que poc llest que sembla el diable!, entenc la seva estupidesa: sempre els mateixos enganys, les mateixes falsedats...

―Tens tota els homes som menys llestos, i no aprenem a escarmentar en cap d’altri... I satanàs compta amb tot això, per temptar-nos.

Qui oculta al seu Director una temptació, té un secret a mitges amb el dimoni. ―S’ha fet amic de l’enemic.

La supèrbia, més aviat o més tard, acaba humiliant, de cara als altres, l’home «més home», que actua com un titella vanitós i sense cervell, mogut pels fils que acciona satanàs.

El dimoni ―pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia― intenta emular el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. ¿T’hi has fixat?: igual que Déu se serveix dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d’altres persones, per destorbar aquesta tasca i fins i tot per fer que es perdin. I ―no t’espantis― de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims ―parents, amics, coŀlegues, etc.―, el dimoni també intenta, tot sovint, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligadures, que t’impedeixen seguir els camins de Déu, talla’ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.

La tàctica del tirà és aconseguir que es barallin entre ells els qui, units, podrien fer-lo caure. ―Vell artifici usat per l’enemic ―pel diable i pels seus corifeus―, a fi d’esguerrar molts plans apostòlics.

De vegades, penso que els murmuradors són com petits endimoniats... ―Perquè el dimoni s’insinua sempre amb el seu esperit maligne de crítica a Déu, o als seguidors de Déu.