Llistat de punts

¡Que clarament veig ara que el «sant desvergonyiment» té l’arrel, molt fonda, a l’Evangeli! Compleix de Déu..., recordant-te de Jesús difamat, de Jesús escopit i bufetejat, de Jesús dut davant els tribunals d’homenets..., ¡¡i de Jesús que calla!! ―Propòsit: abaixar el front davant els ultratges i ―comptant també amb les humiliacions que, sens dubte, vindran― prosseguir la tasca divina, que l’Amor misericordiós de nostre Senyor ha volgut encomanar-nos.

És inútil pretendre agradar a tothom. De descontents, de gent que protesti, sempre n’hi haurà. Mira com resumeix això la saviesa popular: «Quan els va bé als anyells, els va malament als llops.»

Les dificultats t’han encongit, i t’has tornat «prudent, moderat i objectiu».

―Recorda que sempre has menyspreat aquests mots, quan són sinònims de covardia, apocament i comoditat.

Em vas assegurar que volies lluitar sense treva. I ara em vens alacaigut.

Mira, fins i tot humanament, convé que no t’ho donin tot resolt, sense entrebancs. Alguna cosa ―¡molt!― et toca posar-hi a tu. Si no, ¿com vols «fer-te» sant?

Vas demanar al Senyor que et deixés sofrir una mica per Ell. Però després, quan arriba el patiment en forma tan humana, tan normal ―dificultats i problemes familiars..., o aquelles mil petiteses de la vida ordinària―, se’t fa treballós de veure-hi Crist al darrere. ―Obre amb docilitat les mans a aquests claus..., i el teu dolor es tornarà goig.

Moltes angúnies troben remei de seguida. Algunes, no immediatament. Però totes es resoldran, si som fidels: si obeïm, si complim el que està disposat.

¿Creus que els altres no han tingut mai vint anys? ¿Creus que no han estat mai absorbits per la família, com a menors d’edat? ¿Creus que s’han estalviat els problemes ―mínims o no tan mínims― amb què ensopegues?... No. Ells han passat per les mateixes circumstàncies que tu travesses ara, i s’han fet madurs ―amb l’ajuda de la gràcia―, trepitjant el seu jo amb perseverança generosa, cedint en el que es podia cedir, i mantenint-se lleials, sense arrogància i sense ferir ―amb serena humilitat―, quan no es podia.