Llistat de punts

Tot sovint et preguntes com és que ànimes, que han tingut la sort de conèixer el veritable Jesús des que eren nens, vaciŀlen tant a correspondre amb el millor que tenen: la vida, la família, les iŀlusions.

Mira: tu, justament perquè ho has rebut «tot» de cop, has de mostrar-te molt agraït al Senyor; tal com reaccionaria un cec que recuperés la vista de sobte, quan als altres ni tan sols se’ls acut que han de donar gràcies perquè hi veuen.

Però... no n’hi ha prou. Cada dia, has d’ajudar els qui t’envolten perquè es comportin amb gratitud per la seva condició de fills de Déu. Si no, no em diguis que ets agraït.

Medita-ho lentament: és molt poc el que se’m demana, pel molt que se’m dona.

Els qui ens hem dedicat a Déu, no hem perdut res.

, Mestra de donació sense límits. ―¿Te’n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡El qui compleix del meu Pare, aquest ―aquesta― és la meva mare!...»

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força ―força d’amor i d’alliberament― la seva resposta de generositat exemplar: «Ecce ancilla Domini!» ―heus aquí l’esclava del Senyor.

Semblava plenament determinat...; però, en agafar la ploma per trencar amb la seva promesa, va poder més la indecisió i li faltà valentia: molt humà i comprensible, comentaven altres. Pel que es veu, segons alguns, els amors terrenals no hi són entre aquelles coses que s’han de deixar per seguir plenament Jesucrist, quan Ell ho demana.

Alguns es captenen, al llarg de la vida, com si el Senyor hagués parlat de lliurament i de conducta recta només als qui no els costessin ―¡no n’hi ha!―, o als qui no necessitessin lluitar.

Obliden que, per a tothom, Jesús ha dit: el Regne del Cel s’arrabassa amb violència, amb la lluita santa de cada instant.

Alts i baixos. Tens molts, ¡massa!, alts i baixos.

La raó és clara: fins aquí, has dut una vida fàcil i no vols assabentar-te que del «desitjar» al «donar-se» hi ha una distància notable.

Recupera el temps que has perdut descansant damunt els llorers de la complaença en tu mateix, tot creient-te una persona bona, com si n’hi hagués prou d’anar fent, sense robar ni matar.

Apressa el pas en la pietat i en el treball: ¡et falta encara tant camí per fer!; conviu de bon grat amb tothom, també amb els qui et molesten; i esforça’t per estimar ―¡per servir!― els qui abans menyspreaves.

Renovació no és relaxació.

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu ―la santedat―, no val la pena entregar-se.

Per això, l’Església ―en canonitzar els sants― proclama l’heroïcitat de la seva vida.

¡Compte: fila ben prim! ―Procura que, en aixecar tu la temperatura de l’ambient que t’envolta, no baixi la teva.

¡Sortoses aquelles ànimes benaurades que, quan senten a parlar de Jesús ―i Ell ens parla constantment―, el reconeixen tot d’una com el Camí, i !

―Prou et consta que, quan no participem d’aquesta felicitat, és perquè ens ha faltat la determinació de seguir-lo.