Llistat de punts

«Aure audietis, et non intelligetis: et videntes videbitis, et non perspicietis.» Paraules clares de l’Esperit Sant: senten amb les pròpies orelles, i no entenen; miren amb els seus ulls, però no perceben.

¿Com és que t’amoïnes si alguns, «veient» l’apostolat i coneixent la seva grandesa, no s’entreguen? Prega tranquil, i persevera en el teu camí: si aquests no s’hi llancen, ¡d’altres en vindran!

En alguns moments t’angoixa un principi de desànim, que mata tota la teva iŀlusió, i que amb prou feines aconsegueixes vèncer a força d’actes d’esperança. ―No hi fa res: és l’hora bona per demanar més gràcia a Déu, i ¡endavant! Renova l’alegria de lluitar, encara que perdis una batussa.

Davant un panorama d’homes sense fe, sense esperança; davant cervells que s’agiten, al límit de l’angoixa, cercant una raó de ser a la vida, tu vas trobar una meta: ¡Ell!

I aquest descobriment injectarà de manera permanent en la teva existència una alegria nova, et transformarà, i et presentarà una immensitat diària de coses boniques que t’eren desconegudes, i que mostren la joiosa amplitud d’aquest camí ample, que et condueix a Déu.

Esperar no vol dir començar a veure la llum, sinó confiar a ulls clucs que el Senyor la posseeix plenament i viu en aquesta claredat. Ell és

«És temps d’esperança, i visc d’aquest tresor. No són paraules, Pare ―em dius―, és una realitat.»

Llavors..., el món sencer, tots els valors humans que t’atrauen amb una força enorme ―amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes...―, tot això, diposita-ho en l’esperança: en l’esperança de Crist.

No et descoratgis davant els teus errors: reacciona.

―L’esterilitat no és tant conseqüència de les faltes ―sobretot, si te’n penedeixes―, com de la supèrbia.

Si has caigut, aixeca’t amb més esperança... És només l’amor propi qui no entén que l’error, quan el rectifiques, ajuda a conèixer-se i a humiliar-se.

Pateixes molt, perquè veus que no estàs a l’altura. Voldries fer més i amb una eficàcia més gran, però sovint actues totalment atabalat, o no t’hi atreveixes.

«Contra spem, in spem!» ―viu d’esperança segura, contra tota esperança. Recolza’t en aquesta roca ferma que et salvarà i t’empenyerà. És una virtut teologal, ¡estupenda!, que t’animarà a avançar, sense por de passar de la ratlla, i t’impedirà d’aturar-te.

―¡No em miris així!: ¡sí!, cultivar l’esperança vol dir enrobustir la voluntat.