Llistat de punts

Per a tu, que vols formar-te una mentalitat catòlica, universal, te’n transcric algunes característiques:

―amplitud d’horitzons, i un aprofundiment enèrgic, en el que és permanentment viu de l’ortodòxia catòlica;

―afany recte i sa ―frivolitat, mai― de renovar les doctrines típiques del pensament tradicional, en la filosofia i en la interpretació de la història...;

―una atenció acurada a les orientacions de la ciència i del pensament contemporanis;

―i una actitud positiva i oberta, davant la transformació actual de les estructures socials i de les formes de vida.

T’entenc perfectament quan m’escrius sobre el teu apostolat: «Ara faré tres hores d’oració amb un bombardeig perquè “caigui” una altra posició, que és a l’altra banda de la taula de la biblioteca..., i vostè ja el va conèixer quan va venir per aquí.»

Recordo la teva alegria, mentre em senties dir que entre l’oració i el treball no hi ha d’haver solució de continuïtat.

Estudi, treball: deures ineludibles en tot cristià; mitjans per defensar-nos dels enemics de l’Església i per atraure ―amb el nostre prestigi professional― tantes altres ànimes que, sent bones, lluiten aïlladament. Són arma fonamentalíssima per a qui vulgui ser apòstol enmig del món.

Estudiant: aplica’t amb esperit d’apòstol als teus llibres, amb la convicció íntima que aquestes hores i hores són ja, ¡ara!, un sacrifici espiritual ofert a Déu, profitós per a la humanitat, per al teu país, per a la teva ànima.

Tens un cavall de batalla que es diu estudi: et proposes mil vegades aprofitar el temps i, tanmateix, et distreu qualsevol cosa. A vegades et canses de tu mateix, per l’escassa voluntat que mostres; tot i que cada dia recomences de nou.

¿Has provat d’oferir l’estudi per intencions apostòliques concretes?

És més fàcil agitar-se que estudiar, i menys eficaç.

Si saps que l’estudi és apostolat, i et limites a estudiar per sortir del pas, és ben clar que la teva vida interior va malament.

Amb aquesta deixadesa, perds el bon esperit i, com li va passar a aquell treballador de la paràbola que amagava amb murrieria el talent rebut, si no rectifiques, pots autoexcloure’t de l’amistat amb el Senyor, per enfangar-te en els teus càlculs de comoditat.

Cal estudiar... Però no n’hi ha prou. ¿Què es pot aconseguir de qui es mata per alimentar el seu egoisme, o de qui no persegueix cap més objectiu que el d’assegurar-se la tranquiŀlitat, per d’aquí a uns anys?

Cal estudiar..., per guanyar el món i conquerir-lo per a Déu. Llavors elevarem el pla del nostre esforç, procurant que la feina feta esdevingui trobada amb el Senyor, i serveixi de base als altres, als qui seguiran el nostre camí...

―D’aquesta manera, l’estudi serà oració.

És fàcil ―també passava en temps de Jesucrist― dir que no: negar o posar en entredit una veritat de fe. ―Tu, que et declares catòlic, has de partir del «sí».

―Després, amb l’estudi, seràs capaç d’exposar els motius de la teva certesa: que no hi ha contradicció ―no n’hi pot haver― entre Veritat i ciència, entre Veritat i vida.

¿Per a què serveix un estudiant que no estudia?

Quan se’t faci molt costerut estudiar, ofereix a Jesús aquest esforç. Digues-li que continues damunt els llibres, perquè la teva ciència sigui l’arma per combatre els seus enemics i guanyar-li moltes ànimes... Llavors, pots tenir la seguretat que el teu estudi va pel camí de fer-se oració.

¿T’adones del que comporta que tu siguis o no una persona amb sòlida preparació? ―¡Quantes ànimes!...

―¿I, ara, deixaràs d’estudiar o de treballar amb perfecció?