Llistat de punts

«Això és el meu Cos...», i Jesús es va immolar, amagant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb i la seva Sang, amb l‘Ànima i la Divinitat: igual que el dia que Tomàs va ficar els dits dins les seves Llagues glorioses.

Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense fer ni senyal d’una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues.

―¡Tens força menys fe que Tomàs!

Si, per alliberar-te, haguessin empresonat un íntim amic teu, ¿no procuraries anar a visitar-lo, a xerrar una estona amb ell, a portar-li obsequis, caliu d’amistat, consol?... I, ¿si aquesta xerrada amb l’empresonat fos per salvar-te a tu d’un mal i aportar-te un bé..., l’abandonaries? I, ¿si, en lloc d’un amic, fos el teu pare mateix o el teu germà?

―¡I doncs!

¡Jesús s’ha quedat a l’Hòstia santa per nosaltres!: per estar-se al nostre costat, per sostenir-nos, per guiar-nos. ―I amor únicament amb amor es paga.

―¿Com podem no anar al Sagrari, cada dia, ni que sigui només uns minuts, per portar-li la nostra salutació i el nostre amor de fills i de germans?

¿No has vist l’escena? ―Un sergent qualsevol o un oficialet amb poc comandament...; per davant, s’acosta un recluta ben plantat, d’incomparables millors condicions que els oficials, i no manca ni el salut ni la resposta.

Medita sobre el contrast. ―Des del Sagrari d’aquella església, Crist ―perfecte Déu, perfecte Home―, que ha mort per tu a , i que et dona tots els béns que necessites..., se t’acosta. I tu, passes sense fixar-t’hi.

Vas començar amb la teva visita diària... ―No m’estranya que em diguis: començo a estimar amb bogeria la llum del Sagrari.

Que no falti cada dia un «Jesús, t’estimo» i una comunió espiritual ―si més no―, com a desgreuge per totes les profanacions i sacrilegis, que pateix Ell per estar amb nosaltres.

¿No se saluda i es tracta amb cordialitat totes les persones estimades? ―Doncs, tu i jo saludarem ―moltes vegades al dia― Jesús, Maria i Josep, i el nostre Àngel Custodi.

Que tinguis una devoció intensa a la nostra Mare. Ella sap correspondre amb finesa als obsequis que li fem.

A més a més, si pregues cada dia, amb esperit de fe i d’amor, el sant Rosari, la Mare s’encarregarà de dur-te molt lluny pel camí del seu Fill.

Sense l’auxili de la nostra Mare, ¿com podrem sostenir-nos en la lluita diària? ―¿El busques contínuament?

L’Àngel Custodi ens acompanya sempre com a testimoni més excepcional. Ell serà qui, en el teu judici particular, recordarà les delicadeses que hagis tingut amb nostre Senyor, al llarg de la teva vida. Més encara: quan et sentis perdut per les terribles acusacions de l’enemic, el teu Àngel presentarà aquells rampells íntims ―potser oblidats per tu mateix―, aquelles mostres d’amor que hagis dedicat a Déu Pare, a Déu Fill, a Déu Esperit Sant.

Per això, no oblidis mai el teu Custodi, i aquest Príncep del Cel no t’abandonarà ara, ni en el moment decisiu.

Les teves comunions eren molt fredes: prestaves poca atenció al Senyor: amb qualsevol minúcia et distreies... ―Però, des que penses ―en el teu íntim coŀloqui amb Déu― que hi són presents els Àngels, la teva actitud ha canviat...: «¡Que no em vegin així!», et dius...

―I mira com, amb la força del «què diran» ―aquest cop, per a bé―, has avançat una miqueta cap a l’Amor.

Quan et vegis amb el cor eixut, sense saber què dir, recorre amb confiança a la Verge Maria. Digues-li: Mare meva Immaculada, intercedeix per mi.

Si la invoques amb fe, Ella et farà experimentar ―enmig d’aquesta sequedat― la proximitat de Déu.