Llistat de punts

Quan s’ha produït la desbandada apostòlica i el poble embravit es trenca la gola en odi contra Jesucrist, santa Maria segueix de la vora el seu Fill pels carrers de Jerusalem. No l’espanta el clamor de la multitud, ni deixa d’acompanyar el Redemptor mentre tots els del seguici, en l’anonimat, es tornen covardament valents per maltractar Crist.

Invoca-la amb força: «Virgo fidelis!» ―¡Verge fidel!, i prega-li que els qui ens fem dir amics de Déu ho siguem de debò i a tota hora.

La fidelitat ―el servei a Déu i a les ànimes―, que et demano sempre, no és l’entusiasme fàcil, sinó l’altre: el que es conquista pel carrer, en veure les moltes coses que cal fer a tot arreu.

La lleialtat té com a conseqüències la seguretat d’anar per un camí recte, sense inestabilitats ni pertorbacions; i la d’afirmar-se en aquesta certitud: que el bon sentit i el goig existeixen.

―Comprova si es compleixen en la teva vida de cada instant.

, a estones, t’omple de llum; en altres moments, no.

Et vaig recordar, amb fermesa, que el Senyor és sempre infinitament bo. Per això, per continuar endavant, en tens prou amb aquests temps lluminosos; si bé els altres també et són de profit, per fer-te més fidel.

Sal de la terra. ―Nostre Senyor va dir que els seus deixebles ―també tu i jo― són sal de la terra: per immunitzar, per evitar la corrupció, per donar gust al món.

―Però també va afegir «quod si sal evanuerit...» ―que si la sal perd el gust, serà llençada i trepitjada per la gent...

―Ara, davant moltes situacions que lamentem, ¿t’expliques el que no t’explicaves?

Em fa tremolar aquell passatge de la segona epístola a Timoteu, quan l’Apòstol es dol que Demas es va escapar a Tessalònica rere els encants d’aquest món... Per una bagateŀla, i per por de les persecucions, va trair l’empresa divina un home, a qui sant Pau esmenta en altres epístoles entre els sants.

Em fa tremolar, coneixent la meva petitesa; i em porta a exigir-me fidelitat al Senyor fins en les situacions que poden semblar com indiferents, perquè, si no em serveixen per unir-me més a Ell, ¡no les vull!

Per a tants moments de la història, que el diable s’encarrega de repetir, em semblava una consideració ben encertada aquella que m’escrivies sobre lleialtat: «Tot el dia que porto al cor, al cap i als llavis una jaculatòria: ¡Roma!»

¡Un gran descobriment!: una cosa que només entenies molt a mitges, se t’ha fet claríssima quan has hagut d’explicar-la a altres.

Vas haver d’enraonar molt a poc a poc amb un, desanimat perquè se sentia ineficaç i no volia ser una càrrega per a ningú... Llavors vas comprendre millor que mai per què et parlo constantment de ser ruquets de sínia: fidels, amb ulleres molt grans per no mirar ni assaborir personalment els resultats ―les flors, els fruits, la ufanor de l’hort―, ben segurs de l’eficàcia de la nostra fidelitat.

La lleialtat exigeix fam de formació, perquè ―mogut per un amor sincer― no vols córrer el risc de difondre o defensar, per ignorància, criteris i posicions que estan molt lluny de concordar amb la veritat.

«Voldria ―m’escrius― que la meva lleialtat i la meva perseverança fossin tan sòlides i tan eternes, i el meu servei tan vigilant i amorós, que vostè pogués alegrar-se en mi i jo li fos un petit descans.»

―I et contesto: que Déu et confirmi en el teu propòsit, perquè li siguem ajuda i descans a Ell.

És veritat que alguns que s’entusiasmen, després se’n van... No pateixis: són agulla que Déu fa servir per passar-hi el fil.

―¡Ah, i prega per ells!, perquè tal vegada es pot aconseguir que continuïn empenyent-ne d’altres.

Per a tu, que vaciŀles, copio d’una carta: «D’ara endavant, és possible que continuï sent el mateix instrument inepte de sempre. Tot i això, haurà canviat el plantejament i la solució del problema de la meva vida; perquè hi ha en mi un desig, ferm, de perseverança... ¡per sempre més!»

―No dubtis en cap moment que Ell no falla mai.