Llistat de punts

M’has preguntat si tinc creu. I t’he contestat que sí, que nosaltres sempre en tenim, de Creu. ―Però una Creu gloriosa, segell diví, garantia de l’autenticitat de ser fills de Déu. Per això, sempre caminem feliços amb

No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d’edat, curts de vista, incapaços d’abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. ¡Déu i audàcia!

Agraeix al Senyor la contínua delicadesa, paternal i maternal, amb què et tracta.

Tu, que sempre havies somiat en grans aventures, t’has compromès en una empresa estupenda..., que et mena a la santedat.

Hi torno: agraeix-ho a Déu, amb una vida d’apostolat.

Per a tu, transcric d’una carta: «M’encanta la humilitat evangèlica. Però em revolta l’encongiment amoltonat i irreflexiu d’alguns cristians, que desprestigien d’aquesta manera l’Església. Devia ser en ells que es va fixar aquell escriptor ateu, quan va dir que la moral cristiana és una moral d’esclaus...» Realment som servents: servents elevats a la categoria de fills de Déu, que no volen comportar-se com a esclaus de les passions.

El bon fill de Déu ha de ser molt humà. Però no tant que degeneri en groller i mal educat.

Un fill de Déu no pot ser classista, perquè li interessen els problemes de tothom... I mira d’ajudar a resoldre’ls amb la justícia i la caritat del nostre Redemptor.

Ja ho va remarcar l’Apòstol, quan ens escrivia que per al Senyor no hi ha accepció de persones, cosa que no he dubtat a traduir d’aquesta manera: ¡només hi ha una raça, la raça dels fills de Déu!

Amb la teva conducta de ciutadà cristià, mostra a la gent la diferència que hi ha entre viure tristos i viure alegres; entre sentir-se tímids i sentir-se audaços; entre actuar amb subtilesa, amb doble cara... ¡amb hipocresia!, i actuar com a homes senzills i d’una peça. ―En una paraula, entre ser mundans i ser fills de Déu.

De lluny ―allà, a l’horitzó― sembla que el cel s’ajunta amb oblidis que, on de debò la terra i el cel s’ajunten, és en el teu cor de fill de Déu.

Va escriure també l’Apòstol que «no hi ha distinció entre gentil i jueu, entre circumcís i no circumcís, entre bàrbar i escita, entre esclau i lliure, sinó que Crist ho és tot i és en tots».

Aquestes paraules valen tant avui com ahir: davant el Senyor, no hi ha diferències de nació, de raça, de classe, d’estat... Cada un de nosaltres ha renascut en Crist, a fi de ser una nova criatura, un fill de Déu: ¡tots som germans, i fraternalment hem de comportar-nos!

Serè i equilibrat de caràcter, inflexible voluntat, fe profunda i pietat ardent: característiques imprescindibles d’un fill de Déu.

¡Fills de Déu!: una condició que ens transforma en alguna cosa més transcendent que en persones que se suporten mútuament. Escolta el Senyor: «Vos autem dixi amicos!» ―som els seus amics, que, com Ell, donen de bon grat la seva vida els uns pels altres, en l’hora heroica i en la convivència corrent.

Déu ens vol, als seus fills, com a forces d’ofensiva. ―No podem estar-nos a l’expectativa: el que ens toca és lluitar, allà on ens trobem, com un exèrcit en ordre de batalla.