Llistat de punts

És veritat: no valem res, no som res, no podem res, no tenim res. I, simultàniament, enmig de la lluita quotidiana, no falten els obstacles, les temptacions... Però l’«alegria» dels teus germans dissiparà totes les dificultats, tan aviat com t’hi reuneixis, perquè els veuràs fermament fonamentats en Ell: «Quia Tu es Deus fortitudo mea» ―perquè Tu ets, Senyor, la nostra fortalesa.

Audàcia no és imprudència, ni gosadia irreflexiva, ni simple atreviment.

L’audàcia és fortalesa, virtut cardinal, necessària per a la vida de l’ànima.

Perquè n’aprenguis. ―A aquell home noble, docte i ferm, li vaig remarcar en una ocasió memorable com, per defensar una causa santa que els «bons» impugnaven, s’hi jugava ―segur que el perdria― un alt càrrec en el seu món. ―Amb veu plena de gravetat humana i sobrenatural, que menyspreava els honors de la terra, em contestà: «M’hi jugo l’ànima.»

No adoptis mai una actitud de suficiència davant les coses de l’Església, ni davant dels homes, els teus germans... Però, en canvi, aquesta actitud pot ser necessària en l’actuació social, quan es tracta de defensar els interessos de Déu i de les ànimes, perquè ja no és qüestió de suficiència, sinó de fe i fortalesa, que viurem amb serena i humil seguretat.

Has de comportar-te cada dia, en tractar els qui t’envolten, amb molta comprensió, amb molt d’afecte, juntament ―és ben clar― amb tota l’energia necessària: si no, la comprensió i l’afecte es converteixen en complicitat i en egoisme.

La resistència d’una cadena es mesura per l’anella més feble.