Llistat de punts

Quan es governa, després de pensar en el bé comú, cal comptar amb el fet que ―en el terreny espiritual i en el civil― difícilment una norma pot no desagradar a alguns.

―¡No plou mai a gust de tothom!, diu la saviesa popular. Però això, no ho dubtis, no és defecte de la llei, sinó rebeŀlia injustificada de la supèrbia o de l’egoisme d’aquells pocs.

Ordre, autoritat, disciplina... ―Escolten, ¡si és que escolten!, i somriuen cínicament, aŀlegant ―elles i ells― que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem o que ens acomodem als seus descamins; no comprenen ―¡quines protestes tan grolleres!― que les seves formes no siguin ―¡no ho poden ser!― acceptades per l’autèntica llibertat dels altres.

Els qui governen activitats espirituals han d’interessar-se per tot el que és humà, per elevar-ho a l’ordre sobrenatural i divinitzar-ho.

Si no es pot divinitzar, no t’enganyis: no és humà, és «animalesc», impropi de la criatura racional.

Autoritat. ―No és que el de dalt «faci crits» a l’inferior, i aquest al de més avall.

Amb aquest criteri ―caricatura de l’autoritat―, a part de l’evident falta de caritat i de correcció humana, només s’aconsegueix que el qui fa de cap es vagi allunyant dels governats, perquè no els serveix: ¡a tot estirar, els utilitza!

No siguis tu d’aquells que, tenint desgovernada la pròpia casa, intenten entremetre’s en el govern de la casa dels altres.

Però... ¿de debò et penses que tot ho saps, perquè has estat constituït en autoritat?

―Escolta’m bé: el bon governant «sap» que pot aprendre, ¡que ha d’aprendre!, dels altres.

Llibertat de consciència: ¡no! ―Quants mals ha portat als pobles i a les persones aquest lamentable error, que permet actuar en contra dels propis dictats íntims.

Llibertat «de les consciències», sí: que vol dir el deure de seguir aquest imperatiu interior..., ¡ah, però després d’haver rebut una formació seriosa!

Governar no és mortificar.

Per a tu, que ocupes aquest lloc de govern. Medita-ho: els instruments més forts i eficaços, si se’ls tracta malament, s’osquen, es desgasten i s’inutilitzen.

Les decisions de govern, preses a la lleugera per una sola persona, neixen sempre, o gairebé sempre, influïdes per una visió unilateral dels problemes.

―Per més grans que siguin la teva preparació i el teu talent, has d’escoltar els qui comparteixen amb tu aquesta tasca de direcció.

No paris mai esment a la delació anònima: és el procediment dels vils.

Un criteri de bon govern: el material humà s’ha de prendre tal com és, i ajudar-lo a millorar, sense menysprear-lo mai.

Quan resolguis els assumptes, procura no exagerar mai la justícia fins a oblidar-te de la caritat.

La resistència d’una cadena es mesura per l’anella més feble.

No diguis de cap dels teus subordinats: no val.

―Ets tu el qui no val: perquè no saps coŀlocar-lo en el lloc on pot fer servei.

Refusa l’ambició d’honors; contempla, en canvi, els instruments, els deures i l’eficàcia. ―Així, no ambicionaràs els càrrecs i, si arriben, te’ls miraràs en la justa mesura: càrregues en servei de les ànimes.