Llistat de punts

Crees al teu voltant un clima artificial, de desconfiança, de sospita, perquè, quan parles, fas la impressió de jugar a escacs: cada mot, pensant en la quarta jugada posterior.

Fixa’t que l’Evangeli, en relatar la trista figura cautelosa i hipòcrita dels escribes i fariseus, explica que feien preguntes a Jesús, li exposaven qüestions, «ut caperent eum in sermone» ―¡per capgirar les seves paraules! ―Fuig d’aquest comportament.

Si et molesta que et diguin la veritat, llavors... ¿com és que preguntes?

―¿Que potser pretens que et responguin amb la teva veritat, per justificar els teus descamins?

Aquells ―ho deia amb pena― no tenen inteŀligència de Crist, sinó careta de Crist... Per això estan mancats de criteri cristià, no arriben a la veritat, i no donen fruit.

No podem oblidar, els fills de Déu, que el Mestre va anunciar: «El qui a vosaltres escolta, a mi m’escolta...» ―Per això... hem d’intentar ser Crist; mai una caricatura d’Ell.

La hipocresia fa que sempre, els qui la cultiven, portin una vida de mortificació amarga i rancorosa.

Davant propostes com la d’Herodes: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest Nen, i quan l’haureu trobat, aviseu-me, que jo aniré també a adorar-lo», demanem a l’Esperit Sant la seva ajuda, perquè ens guardi de les «proteccions o de les bones promeses» d’aparents benintencionats.

―No ens faltarà la llum del Paràclit si, com els Mags, cerquem la veritat i parlem amb sinceritat.

¿Que n’hi ha que es molesten, perquè dius les coses clares?

―Potser es mouen amb la consciència tèrbola, i necessiten encobrir-la així.

―Persevera en la teva conducta, per ajudar-los a reaccionar.

Mentre interpretis amb mala fe les intencions alienes, no tens dret a exigir comprensió per a tu mateix.

Dius contínuament que cal corregir, que s’ha de reformar. Bé...: ¡reforma’t tu! ―que et fa força falta―, i ja hauràs començat la reforma.

Mentrestant, no donaré crèdit a les teves proclames de renovació.

N’hi ha de tan farisaics que... s’escandalitzen, en sentir que altres persones repeteixen exactament el mateix que abans havien escoltat dels seus llavis.

Ets tan xafarder, que sembla que no t’ocupa més missió que la d’escorcollar en la vida del proïsme. I quan, finalment, has topat amb un home digne, de voluntat enèrgica, que t’ha parat els peus, et lamentes públicament com si t’hagués ofès.

―Fins aquí arriba el teu impudor i la teva consciència deformada..., i la de molts.

En una sola jugada, pretens apropiar-te de l’«honradesa» de l’opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l’opinió oposada...

―D’això, en qualsevol idioma, se’n diu duplicitat.

¡¡Quina bondat, la d’aquells!!... ―Estan disposats a «disculpar» allò que només mereix lloança.