Llistat de punts
Et falten la maduresa i el recolliment propis de qui camina per la vida amb la certesa d’un ideal, d’una meta. ―Prega a , perquè aprenguis a exalçar Déu amb tota l’ànima, sense dispersions de cap mena.
Lluita decididament contra aquesta falsa humilitat ―comoditat, hauries d’anomenar-la―, que t’impedeix comportar-te amb la maduresa del bon fill de Déu: ¡has de créixer!
―¿No et fa vergonya contemplar com els teus germans grans fa anys que treballen entregats, i tu encara no ets capaç ―no vols ser capaç― d’aixecar un dit per ajudar-los?
¿Creus que els altres no han tingut mai vint anys? ¿Creus que no han estat mai absorbits per la família, com a menors d’edat? ¿Creus que s’han estalviat els problemes ―mínims o no tan mínims― amb què ensopegues?... No. Ells han passat per les mateixes circumstàncies que tu travesses ara, i s’han fet madurs ―amb l’ajuda de la gràcia―, trepitjant el seu jo amb perseverança generosa, cedint en el que es podia cedir, i mantenint-se lleials, sense arrogància i sense ferir ―amb serena humilitat―, quan no es podia.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/surco/5376/ (01/11/2025)