Llistat de punts

Per arribar al convenciment que és ridícul tenir la moda com a principi de conducta, n’hi ha prou amb mirar alguns retrats antics.

Per a tu, transcric d’una carta: «M’encanta la humilitat evangèlica. Però em revolta l’encongiment amoltonat i irreflexiu d’alguns cristians, que desprestigien d’aquesta manera l’Església. Devia ser en ells que es va fixar aquell escriptor ateu, quan va dir que la moral cristiana és una moral d’esclaus...» Realment som servents: servents elevats a la categoria de fills de Déu, que no volen comportar-se com a esclaus de les passions.

No m’oblidis que, en els afers humans, també els altres poden tenir raó: veuen la mateixa qüestió que tu, però des d’un punt de vista diferent, amb una altra llum, amb una altra ombra, amb un altre contorn.

―Només en la fe i en la moral hi ha un criteri indiscutible: el de l’Església.

La teva vocació de cristià et demana estar en Déu i, alhora, ocupar-te de les coses de la terra, fent-les servir objectivament tal com són: per retornar-les a Ell.

Un error fonamental del qual t’has de protegir: pensar que els costums i exigències ―nobles i legítims―, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.

Fixa’t que ho he precisat: els nobles i legítims. Els altres estan mancats de dret de ciutadania.

No t’entenc quan, parlant de qüestions de moral i de fe, em dius que ets un catòlic independent...

―¿Independent de qui? Aquesta falsa independència equival a sortir del camí de Crist.

¡Quina pena fan els qui afirmen ―per la seva personal experiència trista― que no es pot ser cast, vivint i treballant enmig del món!

―Amb aquest iŀlògic raonament, no s’haurien de molestar si altres ofenen la memòria dels seus pares, dels seus germans, de la seva dona, del seu marit.