Llistat de punts

Cal demanar-te més: perquè pots donar més, i has de donar més. Pensa-hi.

Vaig sentir en certa ocasió que en les grans batalles es repeteix un fenomen curiós. Encara que la victòria estigui assegurada amb antelació per la superioritat numèrica i de mitjans, després, en el tràfec del combat, no falten moments en què la derrota amenaça, per la feblesa d’un sector. Venen llavors les ordres terminants de l’alt comandament, i es tanquen les escletxes del flanc en dificultat.

―Vaig pensar en tu i en mi. Amb Déu, que no perd batalles, serem sempre vencedors. Per això, en la lluita per la santedat, si et notes sense forces, escolta els mandats, fes cas, deixa’t ajudar..., perquè Ell no falla.

Obeir dòcilment. ―Però amb inteŀligència, amb amor i sentit de responsabilitat, que no té res a veure amb jutjar a qui governa.

En l’apostolat, obeeix sense fixar-te en les condicions humanes del qui mana, ni en com mana. Fer el contrari no és virtut.

De creus, n’hi ha moltes: de brillants, de perles, de maragdes, d’esmalts, de marfil...; també de fusta, com la de nostre Senyor. Totes mereixen igual veneració, perquè ens parla del sacrifici del Déu fet Home. ―Porta aquesta consideració a la teva obediència, sense oblidar que Ell s’abraçà amorosament, ¡sense dubtar-ho!, a la Fusta, i allí ens va obtenir

Solament després d’haver obeït, que és senyal de rectitud d’intenció, fes la correcció fraterna, amb les condicions requerides, i reforçaràs la unitat per mitjà del compliment d’aquest deure.

S’obeeix amb els llavis, amb el cor i amb la ment. ―S’obeeix no a un home, sinó a Déu.

No estimes l’obediència, si no estimes de debò el mandat, si no estimes de debò el que t’han manat.

Moltes angúnies troben remei de seguida. Algunes, no immediatament. Però totes es resoldran, si som fidels: si obeïm, si complim el que està disposat.

El Senyor vol de tu un apostolat concret, com el de la pesca d’aquells cent cinquanta-tres peixos grossos ―i no uns altres―, agafats a la dreta de la barca.

I em preguntes: ¿com és que, tot i saber-me pescador d’homes, vivint en contacte amb molts companys, i podent distingir cap a quines persones ha d’anar dirigit el meu apostolat específic, no pesco?... ¿És que ? ¿És que em falta vida interior?

Escolta la resposta de llavis de Pere, en aquella altra pesca miraculosa: ―«Mestre, tota la nit hem estat fatigant-nos, i no hem agafat res; no obstant això, segons la teva paraula, llançaré la xarxa.»

En nom de Jesucrist, comença de nou. ―Fortificat: ¡fora aquesta fluixesa!

Obeeix sense tantes caviŀlacions inútils... Mostrar tristor o desgana davant el mandat és falta molt considerable. Però sentir-la i prou, no solament no és culpa, sinó que pot ser l’ocasió d’un venciment gran, de coronar un acte de virtut heroic.

No m’ho invento jo. ¿Te’n recordes? Explica l’Evangeli que un pare de família va fer el mateix encàrrec als seus dos fills... I Jesús es complau en el qui, malgrat haver posat dificultats, ¡ho fa!; s’hi complau, perquè la disciplina és fruit de l’Amor.

La major part de les desobediències provenen de no saber «escoltar» el mandat, i això en el fons és falta d’humilitat o d’interès per servir.

¿Vols obeir acabadament?... Doncs escolta bé, per comprendre l’abast i l’esperit del que t’indiquen; i, si alguna cosa no l’entens, pregunta.

¡A veure quan et convenceràs que has d’obeir!... I desobeeixes si, en comptes de complir el pla de vida, perds el temps. Tots els teus minuts han d’estar plens: treball, estudi, guanyar ànimes, vida interior.