Llistat de punts

Conscients com som dels nostres deures, ¿podrem passar un dia sencer, sense recordar-nos que tenim ànima?

En la meditació diària ha de néixer la rectificació constant, per no sortir del camí.

Si s’abandona l’oració, primer es viu de les reserves espirituals..., i després, de la trampa.

Meditació. ―Temps fix i a hora fixa. ―Si no, s’adaptarà a la comoditat nostra: això és falta de mortificació. I l’oració sense mortificació és poc eficaç.

Et falta vida interior: perquè no portes a l’oració les preocupacions dels teus i l’afany de guanyar ànimes; perquè no t’esforces a veure-hi clar, a fer propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l’estudi, en la feina, en les converses, en el tracte amb els altres...

―¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració?

¿No?... ¿Perquè no has tingut temps?... ―En tens, de temps. A més a més, ¿com seran les teves obres, si no les has meditat en la presència del Senyor, per ordenar-les? Sense aquesta conversa amb Déu, ¿com acabaràs amb perfecció els quefers de la jornada?... ―Mira, és com si aŀleguessis que et falta temps per estudiar, perquè estàs molt ocupat a explicar unes lliçons... Sense estudi, no es pot fer una bona classe.

L’oració va abans de tot. Si ho entens així i no ho poses en pràctica, no em diguis que et falta temps: ¡senzillament, no vols fer-ne!

Oració, ¡més oració! ―Sembla una incongruència ara, en temps d’exàmens, de més feina... Et fa falta: i no solament l’habitual, com a pràctica de pietat; oració, també en les estones perdudes; oració, entre ocupació i ocupació, en comptes de deixar anar la ment en ximpleries.

No hi fa res si ―malgrat l’esforç― no aconsegueixes concentrar-te i recollir-te. Pot valer molt més aquesta meditació que la que vas fer, amb tota comoditat, a l’oratori.

Un costum eficaç per aconseguir presència de Déu: cada dia, la primera audiència, per a Jesucrist.

L’oració no és prerrogativa de frares: és comesa de cristians, d’homes i dones del món, que se saben fills de Déu.

Per descomptat, has de seguir el teu camí: home d’acció... amb vocació de contemplatiu.

¿Catòlic, sense oració?... És com un soldat sense armes.

Agraeix al Senyor l’enorme bé que t’ha atorgat, en fer-te comprendre que «una sola cosa és necessària». ―I, juntament amb la gratitud, que no falti cada dia la teva súplica, pels qui encara no el coneixen o no l’han entès.

Quan intentaven «pescar-te», et demanaves d’on treien aquella força i aquell foc que tot ho abrasa. ―Ara, que fas oració, t’has adonat que aquesta és la font que traspua al voltant dels veritables fills de Déu.

El Rosari és eficacíssim per als qui fan servir com a arma la inteŀligència i l’estudi. Perquè aquesta aparent monotonia de nens amb , implorant a Maria, va destruint qualsevol germen de vanaglòria i d’orgull.

«Verge Immaculada, prou sé que soc un pobre miserable, que no faig més que augmentar cada dia el nombre dels meus pecats...» M’has dit que parlaves així amb la nostra Mare, l’altre dia.

I et vaig aconsellar, ben segur, que resessis el sant Rosari: ¡beneïda monotonia d’avemaries que purifica la monotonia dels teus pecats!

Un trist mitjà de no resar el Rosari: deixar-lo per a última hora.

En el moment de ficar-se al llit es recita, com a mínim, de mala manera i sense meditar els misteris. Així, difícilment s’evita la rutina, que ofega la vertadera pietat, l’única pietat.

El Rosari no es pronuncia solament amb els llavis, mastegant una rere l’altra les avemaries. Així, remoregen les beates i els beats. ―Per a un cristià, l’oració vocal ha d’arrelar-se en el cor, de manera que, durant el res del Rosari, la ment pugui endinsar-se en la contemplació de cada un dels misteris.

Sempre posposes el Rosari per a més tard, i acabes ometent-lo per la son. ―Si no tens altres estones, recita’l pel carrer i sense que ningú se n’adoni. A més, t’ajudarà a tenir presència de Déu.

«Resa per mi», li vaig demanar com faig sempre. I em va respondre desconcertat: «¿Però que li passa res?»

Vaig haver d’aclarir-li que a tots ens succeeix o ens ocorre alguna cosa en qualsevol instant; i li vaig afegir que, quan falta l’oració, «passen i pesen més coses».

Renova durant el dia els actes de contrició: mira que a Jesús se l’ofèn sense parar i, malauradament, no se’l desagreuja al mateix ritme.

Per això des de sempre vaig repetint: els actes de contrició, ¡com més, millor! Fes-me’n tu ressò, amb la teva vida i amb els teus consells.

Com enamora l’escena de l’Anunciació. ―Maria ―¡quantes vegades ho hem meditat!― està recollida en oració..., posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l’oració coneix divina; i amb l’oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l’exemple de de Déu!