Llistat de punts

Sents més alegria. Però aquesta vegada és una alegria nerviosa, una mica impacient, acompanyada de la sensació clara que dins teu alguna cosa s’esquinça en sacrifici.

Escolta’m bé: aquí a la terra, no hi ha felicitat completa. Per això, ara, immediatament, sense paraules i sense victimismes, ofereix-te en oblació a Déu, amb un lliurament total i absolut.

La gràcia actua, ordinàriament, com la naturalesa: per graus. ―No podem anticipar-nos pròpiament a l’acció de la gràcia: però, en allò que depèn de nosaltres, hem de preparar el terreny i cooperar, quan Déu ens la concedeix.

Cal aconseguir que les ànimes apuntin molt amunt: empènyer-les cap a l’ideal de Crist; dur-les fins a les últimes conseqüències, sense atenuants ni paŀliatius de cap mena, sense oblidar que la santedat no és primordialment força de braços. La gràcia, normalment, segueix les seves hores, i no vol violències.

Fomenta les teves santes impaciències..., però no em perdis la paciència.

No es tracta de fer les teves obligacions apressadament, sinó de portar-les a terme sense pausa, al pas de Déu.

Si t’enfades ―de vegades és un deure; d’altres, una feblesa―, que duri només pocs minuts. I a més, sempre amb caritat: ¡tendresa!

Un remei contra aquestes inquietuds teves: tenir paciència, rectitud d’intenció, i mirar les coses amb perspectiva sobrenatural.