Llistat de punts

Hem de fomentar en les nostres ànimes un veritable horror al pecat. ¡Senyor ―repeteix-ho amb cor contrit―, que no t’ofengui més!

Però no t’espantis en notar el llast del pobre cos i de les humanes passions: seria estúpid i ingènuament pueril que t’assabentessis ara que «això» existeix. La teva misèria no és obstacle, sinó incitament per unir-te més a Déu, per buscar-lo amb constància, perquè Ell ens purifica.

Dol molt al Senyor la inconsciència de tants i de tantes, que no s’esforcen a evitar els pecats venials deliberats. ¡És normal ―pensen i es justifiquen―, perquè en aquestes ensopegades hi caiem tots!

Escolta’m bé: també la majoria d’aquella gentola, que va condemnar Crist i el va fer morir, començà només cridant ―¡com els altres!―, fent cap a l’Hort de les Oliveres ―¡amb els altres!―...

Al final, empesos també pel que feia «tothom», no van saber o no van voler tirar enrere..., ¡i van crucificar Jesús!

―Ara, al cap de vint segles, no n’hem après.

«Felix culpa!», canta l’Església... Beneït error el teu ―et torno a dir a cau d’orella―, si t’ha servit per no recaure; i també per comprendre millor i ajudar el proïsme, que no és de més baixa qualitat que tu.

Estima la teva pàtria: el patriotisme és una virtut cristiana. Però si el patriotisme es converteix en un nacionalisme que dugui a mirar amb desafecte, amb menyspreu ―sense caritat cristiana ni justícia― altres pobles, altres nacions, és un pecat.

«¡Mentre no em facin pecar!» ―Ferm comentari d’aquella pobra criatura, gairebé anihilada, en la seva vida personal i en els seus afanys d’home i de cristià, per enemics poderosos.

―Medita i aprèn: ¡mentre no et facin pecar!

Tan bon punt s’admet voluntàriament aquell diàleg, la temptació roba la pau de l’ànima, de la mateixa manera que la impuresa consentida destrueix la gràcia.

Ha seguit el camí de la impuresa, amb tot el cos..., i amb tota l’ànima. ―La fe se li ha anat desdibuixant..., tot i que prou li consta que no és problema de fe.

Sí, demana perdó contrit, i fes abundant penitència pels esdeveniments impurs de la teva vida passada, però no vulguis recordar-los.

Només l’infern és càstig del pecat. La mort i el judici no en són més que conseqüències, que no temen els qui viuen en gràcia de Déu.

Empara’t en la Verge Maria, Mare del bon Consell, perquè de la teva boca no en surtin mai ofenses a Déu.

En la meditació, de Crist surt del marc fred de la història o de la piadosa consideració, per presentar-se davant els ulls, terrible, aclaparadora, cruel, sagnant..., plena d’Amor.

―I se sent que el pecat no es redueix a una petita «falta d’ortografia»: és crucificar, esqueixar a martellades les mans i els peus del Fill de Déu, i fer-li saltar el cor.