Llistat de punts

Que actuem sempre de tal manera, en la presència de Déu, que no hàgim d’ocultar res als homes.

Et falta vida interior: perquè no portes a l’oració les preocupacions dels teus i l’afany de guanyar ànimes; perquè no t’esforces a veure-hi clar, a fer propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l’estudi, en la feina, en les converses, en el tracte amb els altres...

―¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració?

¿No?... ¿Perquè no has tingut temps?... ―En tens, de temps. A més a més, ¿com seran les teves obres, si no les has meditat en la presència del Senyor, per ordenar-les? Sense aquesta conversa amb Déu, ¿com acabaràs amb perfecció els quefers de la jornada?... ―Mira, és com si aŀleguessis que et falta temps per estudiar, perquè estàs molt ocupat a explicar unes lliçons... Sense estudi, no es pot fer una bona classe.

L’oració va abans de tot. Si ho entens així i no ho poses en pràctica, no em diguis que et falta temps: ¡senzillament, no vols fer-ne!

Oració, ¡més oració! ―Sembla una incongruència ara, en temps d’exàmens, de més feina... Et fa falta: i no solament l’habitual, com a pràctica de pietat; oració, també en les estones perdudes; oració, entre ocupació i ocupació, en comptes de deixar anar la ment en ximpleries.

No hi fa res si ―malgrat l’esforç― no aconsegueixes concentrar-te i recollir-te. Pot valer molt més aquesta meditació que la que vas fer, amb tota comoditat, a l’oratori.

Un costum eficaç per aconseguir presència de Déu: cada dia, la primera audiència, per a Jesucrist.

Acostuma’t a resar oracions vocals, al matí, quan et vesteixes, com els nens petits. ―I tindràs més presència de Déu després, durant la jornada.

Sempre posposes el Rosari per a més tard, i acabes ometent-lo per la son. ―Si no tens altres estones, recita’l pel carrer i sense que ningú se n’adoni. A més, t’ajudarà a tenir presència de Déu.

Per al teu examen diari: ¿He deixat passar alguna hora, sense parlar amb el meu Pare Déu?... ¿He conversat amb Ell, amb amor de fill? ―¡Pots!

No ens vulguem enganyar... ―Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se’n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que toquem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, vivent: ens veu, ens sent, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres intencions més amagades.

Ho creiem, això.., però ¡vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell ni un pensament, ni una paraula; perquè no l’obeïm, ni intentem dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem...

―¿Continuarem vivint amb una fe morta?

Si tinguessis presència de Déu, quantes actuacions «irremeiables» remeiaries.

¿Com vols viure la presència de Déu, si no fas altra cosa que mirar a tot arreu?... ―Estàs com borratxo de futilitats.

Cada dia et notes més ficat en Déu..., em dius. ―Llavors, cada dia estaràs més a prop dels teus germans.