Llistat de punts

Un deure de cada cristià és portar la pau i la felicitat pels diversos ambients de la terra, en una croada de fermesa i d’alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

El Senyor necessita ànimes fermes i agosarades, que no pactin amb la mediocritat i s’endinsin amb pas segur en tots els ambients.

Fins de les pedres pot treure el Senyor fills d’Abraham... Però hem de procurar que la pedra no sigui trencadissa. D’un pedrot sòlid, encara que sigui informe, se’n pot tallar més fàcilment un carreu magnífic.

¿Eh que t’ha fet llàstima el nen malcriat? ―Doncs, llavors...: ¡no et tractis tan bé! ¿Que no veus que et tornaràs fluixet?

―A més: ¿no saps que les flors de més bona aroma són les silvestres, exposades a la intempèrie i a la sequera?

La façana és d’energia i fermesa. ―Però, ¡quanta fluixesa i falta de voluntat per dins!

―Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

La gent flongeta, la que es queixa de mil petiteses ridícules, és la que no sap sacrificar-se en aquestes menuderies diàries per Jesús..., i molt menys pels altres.

¡Quina vergonya si el teu capteniment ―¡tan dur, tan exigent amb els altres!― peca d’aquesta flongesa en el teu deure quotidià!

Quan la teva voluntat defalleixi davant la feina habitual, recorda una vegada més aquella consideració: «L’estudi, el treball, és part essencial del meu camí. El descrèdit professional ―conseqüència de la mandra― anuŀlaria o faria impossible la meva comesa de cristià. Necessito ―és el que vol Déu― l’ascendent del prestigi professional, per atraure i ajudar els altres.»

―No ho dubtis: si deixes estar la teva tasca, ¡t’apartes ―i apartes altra gent― dels plans divins!

T’espantava el camí dels fills de Déu perquè, en nom del Senyor, t’urgien a complir, a negar-te, a sortir de la teva torre de marfil. Et vas excusar..., i et confesso que no m’estranya gens aquesta càrrega, que et pesa: un munt de complexos i recargolaments, d’afectacions i escrúpols, que et deixa inútil.

No t’enfadis si et dic que t’has portat amb menys enteresa ―com si fossis pitjor o inferior― que la gent depravada, pregonera audaç del mal.

«Surge et ambula!» ―alça’t i camina, ¡decideix-te!, ¡encara pots alliberar-te d’aquest farcell nefast si, amb la gràcia de Déu, escoltes el que Ell demana i, sobretot, si el secundes plenament i de bon grat!