Llistat de punts

Sovint ve la temptació de voler reservar-se una mica de temps per a un mateix...

Aprèn d’una vegada a posar remei a tanta petitesa, rectificant de seguida.

Si la imaginació bull al voltant teu, crea situacions iŀlusòries, composicions de lloc que, ordinàriament, no encaixen amb el teu camí, et distreuen estúpidament, et refreden, i t’aparten de la presència de Déu. ―Vanitat.

Si la imaginació regira sobre els altres, fàcilment caus en el defecte de jutjar ―quan no tens aquesta missió―, i interpretes de manera mesquina i poc objectiva el seu comportament. ―Judicis temeraris.

Si la imaginació papalloneja sobre els teus propis talents i maneres de dir, o sobre el clima d’admiració que despertes en els altres, t’exposes a perdre la rectitud d’intenció, i a donar peixet a la supèrbia.

Generalment, deixar anar la imaginació constitueix una pèrdua de temps, però, a més, quan no es domina, obre pas a tot un seguit de temptacions voluntàries.

―¡No abandonis cap dia la mortificació interior!

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s’entesten a viure tristos, perquè corren rere el seu egoisme, com si tot s’acabés aquí baix!

―No em siguis tu d’aquests..., ¡rectifica a cada instant!

Alguns no senten ―no volen sentir― més que les paraules que porten al cap.

Per a tants, la comprensió que exigeixen als altres és que tots es passin al seu partit.

No puc creure en la teva veracitat, si no sents desassossec, ¡i desassossec molest!, davant la mentida més petita i innòcua, que no ho és gens, de petita ni d’innòcua, perquè és ofensa a Déu.

¿Com és que mires, i escoltes, i llegeixes, i parles amb intenció roïna, i et dediques a recollir les coses «dolentes» que resideixen, no en la intenció dels altres, sinó només dins la teva ànima?

Quan no hi ha rectitud en qui llegeix, és difícil que descobreixi la rectitud de qui escriu.

El sectari només veu sectarisme en totes les activitats dels altres. Mesura el proïsme amb la mida escarransida del seu cor.

Pena, em va fer aquell home de govern. Intuïa l’existència d’alguns problemes, per altra banda lògics en la vida..., i es va espantar i molestar quan els hi van comunicar. S’estimava més desconèixer-los, viure amb la mitja llum o amb la penombra de la seva visió, per continuar tranquil.

Li vaig aconsellar que els afrontés amb cruesa i amb claredat, justament perquè deixessin d’existir, i li vaig assegurar que llavors sí que viuria amb la veritable pau.

Tu, no resolguis els problemes, propis i aliens, ignorant-los: això seria comoditat, mandra, obrir la porta a l’acció del diable.

¿Has complert el teu deure?... ¿La teva intenció ha estat recta?... ¿Sí? ―Llavors no t’amoïnis perquè hi hagi persones anormals, que descobreixin el mal que només existeix en la seva mirada.

Et van preguntar ―inquisitius― si jutjaves bona o dolenta aquella decisió teva, que ells consideraven indiferent.

I, amb segura consciència, vas respondre: «Només sé dues coses: que la meva intenció és neta i que... conec bé el que em costa.» I vas afegir: Déu és la raó i el fi de la meva vida, per això em consta que no hi ha res que sigui indiferent.

Procura que la teva bona intenció vagi sempre acompanyada de , tot sovint, a les bones intencions s’hi uneixen la duresa en el judici, una quasi incapacitat per cedir, i un cert orgull personal, nacional o de grup.

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. ―Però... ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!

Tot contemplant aquella alegria davant la feina dura, va demanar l’amic: Però, ¿es fan totes aquestes tasques per entusiasme? ―I li van respondre amb goig i serenitat: «¿Per entusiasme?..., ¡ens hauríem lluït!»; «per Dominum nostrum Iesum Christum!» ―¡per nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

Força pena et va produir el comentari, ben poc cristià, d’aquella persona: «Perdona els teus enemics ―et deia―: ¡no t’imagines la ràbia que els fa!»

―No te’n vas poder estar, i vas replicar amb pau: «No vull malvendre l’amor amb la humiliació del proïsme. Perdono, perquè estimo, amb fam d’imitar el Mestre.»

Un remei contra aquestes inquietuds teves: tenir paciència, rectitud d’intenció, i mirar les coses amb perspectiva sobrenatural.

La maledicència és filla de l’enveja; i l’enveja, el refugi dels infecunds.

Per això, davant l’esterilitat, examina el teu punt de mira: si treballes i no et molesta que altres també treballin i aconsegueixin fruits, aquesta esterilitat és només aparent: ja arreplegaràs la collita al seu temps.