Llistat de punts

¿Un mitjà per ser franc i senzill?... Escolta i medita aquestes paraules de Pere: «Domine, Tu omnia nosti...» ―Senyor, ¡Tu ho saps tot!

«Abyssus, abyssum invocat...» ―un abisme crida un altre abisme, t’he recordat ja. És la descripció exacta de la manera de comportar-se dels mentiders, dels hipòcrites, dels renegats, dels traïdors: com que es troben a disgust amb el seu propi capteniment, amaguen als altres les seves roïneses, per anar de mal en pitjor, creant un estimball entre ells i el proïsme.

El pedant interpreta com a ignorància la senzillesa i la humilitat del docte.

No siguis d’aquells que, quan reben una ordre, de seguida pensen en com modificar-la... ―Semblaria que tenen ¡massa «personalitat»!, i desuneixen o desbaraten.

L’experiència, saber tant del món, llegir entre línies, la perspicàcia excessiva, l’esperit crític... Tot això que, en les teves relacions i negocis, t’ha portat massa lluny, fins al punt de tornar-te una mica cínic; tot aquest «excessiu realisme» ―que és falta d’esperit sobrenatural― ha envaït fins i tot la teva vida interior. ―Per no ser senzill, t’has tornat de vegades fred i cruel.

En el fons ets un bon noi, però et creus Maquiavel. ―Recorda que al Cel s’hi entra sent un home honrat i bo, i no un intrigantot empipador.

¿Que ets indigne? ―Doncs... mira de fer-te digne. I s’ha acabat.

¡Quines ànsies tens de ser extraordinari!... ―El que et passa és ¡vulgaríssim!

En una sola jugada, pretens apropiar-te de l’«honradesa» de l’opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l’opinió oposada...

―D’això, en qualsevol idioma, se’n diu duplicitat.

La façana és d’energia i fermesa. ―Però, ¡quanta fluixesa i falta de voluntat per dins!

―Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

¿Et molesta que insisteixi, de la mateixa manera, en les mateixes coses essencials?, ¿que no tingui en compte aquells corrents de moda? ―Mira: de la mateixa manera s’ha definit al llarg dels segles la línia recta, perquè és la més clara i breu. Una altra definició resultaria més fosca i complicada.

Deia un xicotàs que acabava d’entregar-se més íntimament a Déu: «Ara el que em cal és parlar menys, visitar malalts i dormir a terra.»

―Aplica’t la lliçó.