Llistat de punts

Xipolleges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerres de... estupideses. ―I després t’espantes perquè t’assalten dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i descoratjament.

―M’has de concedir que ets poc conseqüent.

Després de l’entusiasme inicial, han començat les vaciŀlacions, les incertituds, els temors. ―Et preocupen els estudis, la família, la qüestió econòmica i, sobretot, el pensament que no pots, que potser no serveixes, que et falta experiència de la vida.

Et donaré un mitjà segur per superar aquests temors ―¡temptacions del diable o de la teva falta de generositat!―: «menysprea’ls», fes fora de la teva memòria aquests records. Ja ho va predicar de manera terminant el Mestre fa vint segles: «¡No giris la cara enrere!»

Hem de fomentar en les nostres ànimes un veritable horror al pecat. ¡Senyor ―repeteix-ho amb cor contrit―, que no t’ofengui més!

Però no t’espantis en notar el llast del pobre cos i de les humanes passions: seria estúpid i ingènuament pueril que t’assabentessis ara que «això» existeix. La teva misèria no és obstacle, sinó incitament per unir-te més a Déu, per buscar-lo amb constància, perquè Ell ens purifica.

Si la imaginació bull al voltant teu, crea situacions iŀlusòries, composicions de lloc que, ordinàriament, no encaixen amb el teu camí, et distreuen estúpidament, et refreden, i t’aparten de la presència de Déu. ―Vanitat.

Si la imaginació regira sobre els altres, fàcilment caus en el defecte de jutjar ―quan no tens aquesta missió―, i interpretes de manera mesquina i poc objectiva el seu comportament. ―Judicis temeraris.

Si la imaginació papalloneja sobre els teus propis talents i maneres de dir, o sobre el clima d’admiració que despertes en els altres, t’exposes a perdre la rectitud d’intenció, i a donar peixet a la supèrbia.

Generalment, deixar anar la imaginació constitueix una pèrdua de temps, però, a més, quan no es domina, obre pas a tot un seguit de temptacions voluntàries.

―¡No abandonis cap dia la mortificació interior!

No em siguis tan beneitament ingenu de pensar que has de patir temptacions, per assegurar-te que estàs ferm en el camí. Seria com si desitgessis que t’aturessin el cor, per demostrar-te que vols viure.

No dialoguis amb la temptació. Deixa’m que t’ho repeteixi: que tinguis la valentia de fugir; i la robustesa de no remenar la teva debilitat, pensant fins on podries arribar. ¡Talla, sense concessions!

No tens cap excusa. La culpa és només teva. Si saps ―et coneixes prou bé― que, per aquest camí ―amb aquelles lectures, amb aquella companyia...―, pots acabar al penya-segat, ¿per què t’entestes a pensar que potser és una drecera que facilita la teva formació o que madura la teva personalitat?

Canvia radicalment el teu programa, encara que t’impliqui més esforç, menys diversions a l’abast de és hora que et comportis com una persona responsable.

Dol molt al Senyor la inconsciència de tants i de tantes, que no s’esforcen a evitar els pecats venials deliberats. ¡És normal ―pensen i es justifiquen―, perquè en aquestes ensopegades hi caiem tots!

Escolta’m bé: també la majoria d’aquella gentola, que va condemnar Crist i el va fer morir, començà només cridant ―¡com els altres!―, fent cap a l’Hort de les Oliveres ―¡amb els altres!―...

Al final, empesos també pel que feia «tothom», no van saber o no van voler tirar enrere..., ¡i van crucificar Jesús!

―Ara, al cap de vint segles, no n’hem après.

Alts i baixos. Tens molts, ¡massa!, alts i baixos.

La raó és clara: fins aquí, has dut una vida fàcil i no vols assabentar-te que del «desitjar» al «donar-se» hi ha una distància notable.

Com que necessàriament, tard o d’hora, has d’ensopegar amb l’evidència de la teva pròpia misèria personal, vull prevenir-te contra algunes temptacions, que t’insinuarà llavors el diable i que has de rebutjar de seguida: pensar que Déu s’ha oblidat de tu, que la teva crida a l’apostolat és debades, o que el pes del dolor i dels pecats del món són superiors a les teves forces d’apòstol...

―¡Res d’això no és veritat!

Si lluites de debò, necessites fer examen de consciència.

Cuida l’examen diari: mira si sents dolor d’Amor, perquè no tractes nostre Senyor com hauries de fer-ho.

De la mateixa manera que molts es presenten a la coŀlocació de «primeres pedres», sense preocupar-se de si s’acabarà després l’obra llavors iniciada, els pecadors s’enganyen amb les «últimes vegades».