Llistat de punts

Escolta’m bé i fes-me’n ressò: el cristianisme és Amor; el tracte amb Déu és diàleg eminentment afirmatiu; la preocupació pels altres ―l’apostolat― no és un article de luxe, ocupació d’uns quants.

―Ara que ho saps, omple’t de goig, perquè la teva vida ha adquirit un sentit completament divers, i sigues conseqüent.

No em diguis que tens cura de la teva vida interior, si no fas un apostolat intens, sense pausa: el Senyor ―a Qui tu m’assegures que tractes― vol que tots els homes se salvin.

Crist espera molt de la teva labor. Però has d’anar a buscar les ànimes, com el bon Pastor surt a trobar l’ovella que fa cent: sense esperar que et cridin. En acabat, serveix-te dels teus amics per fer bé a uns altres: ningú no pot estar-se tranquil ―digues-ho a cada un― amb una vida espiritual que, després d’omplir-lo, no desbordi cap a fora amb zel apostòlic.

No es pot separar la religió de la vida, ni en el pensament, ni en la realitat quotidiana.

T’entenc perfectament quan m’escrius sobre el teu apostolat: «Ara faré tres hores d’oració amb un bombardeig perquè “caigui” una altra posició, que és a l’altra banda de la taula de la biblioteca..., i vostè ja el va conèixer quan va venir per aquí.»

Recordo la teva alegria, mentre em senties dir que entre l’oració i el treball no hi ha d’haver solució de continuïtat.

No t’escandalitzis perquè hi hagi mals cristians, que s’agiten i no practiquen. El Senyor ―escriu l’Apòstol― «ha de pagar a cadascú segons les seves obres»: a tu, per les teves; i a mi, per les meves.

―Si tu i jo ens decidim a portar-nos bé, de moment hi haurà dos pillets menys al món.

Dius que ets catòlic... ―Per això, quina llàstima em fas, quan comprovo que les teves conviccions no són prou sòlides, per portar-te a viure un catolicisme d’acció, sense solucions de continuïtat i sense exempcions.

¡Moltes vegades la veritat és tan inversemblant!... sobretot, perquè sempre exigeix coherència de vida.

No et comportis com un gamarús: no és mai fanatisme voler conèixer cada dia millor, i estimar més, i defensar amb una seguretat més gran la veritat que has de conèixer, estimar i defensar.

En canvi, cauen en el sectarisme ―ho dic sense por― els qui s’oposen a aquesta lògica conducta, en nom d’una falsa llibertat.

És fàcil ―també passava en temps de Jesucrist― dir que no: negar o posar en entredit una veritat de fe. ―Tu, que et declares catòlic, has de partir del «sí».

―Després, amb l’estudi, seràs capaç d’exposar els motius de la teva certesa: que no hi ha contradicció ―no n’hi pot haver― entre Veritat i ciència, entre Veritat i vida.

No m’abandonis el deure, no t’apartis del camí, per més que hagis de conviure amb persones plenes de prejudicis, com si la base dels raonaments, o el significat dels termes, estigués definit pel seu capteniment o per les seves afirmacions.

―Esforça’t perquè t’entenguin..., però, si no ho aconsegueixes, continua endavant.

Li has explicat els teus ideals i la teva conducta, segura, ferma, de catòlic: i va semblar que acceptava i entenia el camí. ―Però després t’ha vingut el dubte de si no haurà ofegat la comprensió entre els seus no gaire ordenats costums...

―Parla-hi de nou, i aclareix-li que la veritat s’accepta per viure-la o per intentar viure-la.