Llistat de punts

¡Quines ànsies tens de ser extraordinari!... ―El que et passa és ¡vulgaríssim!

Van arribar a les teves mans dos llibres en rus, i et van venir unes ganes enormes d’estudiar aquella llengua. Imaginaves la formosor de morir com un gra de blat en aquella nació, ara tan àrida, que amb el temps donarà abundosos camps de blat...

―Em semblen bé les teves ambicions. Ara, però, dedica’t al petit deure, a la gran missió de cada dia, al teu estudi, a la teva feina, al teu apostolat i, sobretot, a la teva formació, que ―tenint en compte tant com encara has de podar― no és tasca ni menys heroica, ni menys formosa.

Deixa que es consumeixi la teva ànima en desigs... Desigs d’amor, d’oblit, de santedat, de Cel... No t’aturis a pensar si arribaràs alguna vegada a veure’ls acomplerts ―com et suggerirà algun saberut conseller―: revifa’ls cada dia més, perquè l’Esperit Sant diu que li agraden els «homes de desigs».

Desigs operatius, que has de posar en pràctica en les comeses quotidianes.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l’amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia ―no en trec cap lletra―, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar determinades conjuntures, determinades circumstàncies favorables...

Gira els ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats van sorgir conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per anticipar la seva vida pública. Amb dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s’admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes... Però Jesucrist compleix del seu Pare, i espera: ¡obeeix!

―Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar el món sencer a Déu, quan s’insinuïn aquelles iniciatives ―ànsies potser de deserció―, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves senderes.

Em semblen molt lògiques les teves ànsies que la humanitat sencera conegui Crist. Però comença amb la responsabilitat de salvar les ànimes dels qui conviuen amb tu, de santificar cadascun dels teus companys de treball o d’estudi... ―Aquesta és la principal missió que el Senyor t’ha confiat.

Escolta’m: les coses santes, quan es miren santament, quan es viuen cada dia santament..., no esdevenen coses «de cada dia». Tot el quefer de Jesucrist en aquesta terra fou humà, ¡i diví!