Llistat de punts

L’entrega és el primer pas d’una cursa de sacrifici, d’alegria, d’amor, d’unió amb Déu. ―I així, tota la vida s’omple d’una beneïda bogeria, que fa trobar felicitat allà on la lògica humana només hi veu negació, sofriment, dolor.

¡Quina ridícula actitud la dels pobrets homes, quan una vegada i una altra refusem petiteses al Senyor! Passa el temps, les coses es van veient amb el seu veritable relleu... i neixen la vergonya i el dolor.

Passes uns dies de fruïció, repleta l’ànima de sol i de color. I, cosa estranya, ¡els motius del teu goig són els mateixos que altres vegades et desanimaven!

És el de sempre: tot depèn del punt de mira. ―«Laetetur cor quaerentium Dominum!» ―quan es busca el Senyor, el cor vessa sempre joia.

¡Quina diferència entre aquells homes sense fe, tristos i vaciŀlants per raó de la seva existència buida, exposats com penells a la «variabilitat» de les circumstàncies, i la nostra vida confiada de cristians, alegre i ferma, massissa, per raó del coneixement i del convenciment absolut del nostre destí sobrenatural!

Amb Déu, pensava, cada jornada em sembla més atractiva. Vaig vivint a «bocinets». Un dia considero magnífic un detall; un altre, descobreixo un panorama que abans no havia advertit... A aquest pas, no sé què passarà amb el temps.

Després, he notat que Ell m’assegurava: doncs cada dia serà més gran el teu contentament, perquè aprofundiràs més i més en l’aventura divina, en l’«embolic» tan gran on t’he ficat. I comprovaràs que Jo no et deixo.

No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d’edat, curts de vista, incapaços d’abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. ¡Déu i audàcia!

Mentre parlàvem, afirmava que s’estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

―Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per aixecar els ulls al Cel: ¡ja és hora que adquireixin una visió de més altura!

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s’entesten a viure tristos, perquè corren rere el seu egoisme, com si tot s’acabés aquí baix!

―No em siguis tu d’aquests..., ¡rectifica a cada instant!

S’obeeix amb els llavis, amb el cor i amb la ment. ―S’obeeix no a un home, sinó a Déu.

Perquè n’aprenguis. ―A aquell home noble, docte i ferm, li vaig remarcar en una ocasió memorable com, per defensar una causa santa que els «bons» impugnaven, s’hi jugava ―segur que el perdria― un alt càrrec en el seu món. ―Amb veu plena de gravetat humana i sobrenatural, que menyspreava els honors de la terra, em contestà: «M’hi jugo l’ànima.»

Quan es pensa amb el cap clar en les misèries de la terra, i es contrasta aquest panorama amb les riqueses de la vida amb Crist, al meu entendre, només es troba una paraula que qualifiqui ―amb expressió rotunda― el camí que tria la gent: neciesa, neciesa, neciesa.

La majoria dels homes no és que ens equivoquem; ens passa una cosa bastant pitjor: som curts de gambals.

Posa molta visió sobrenatural en tots els detalls de la teva vida ordinària, et vaig aconsellar. I vaig afegir tot seguit: la convivència te n’ofereix moltes ocasions, al llarg del dia.