Llistat de punts

Així, ximplejant, amb aquesta frivolitat interior i exterior, amb aquestes vaciŀlacions davant la temptació, amb aquest voler sense voler, és impossible que avancis en la vida interior.

A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment.

La inteŀligència ―iŀluminada per la fe― et mostra clarament no sols el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l’estúpida de recórrer-lo. Sobretot, posa davant teu la grandesa i la preciositat divina de les empreses que deixa en les nostres mans.

El sentiment, en canvi, s’adhereix a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menuderies estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com ―per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural― la teva pobra voluntat s’afebleix, aquestes petiteses s’amunteguen i s’agiten en la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t’aclapara i et descoratja: les asprors de la feina; la resistència a obeir; la falta de mitjans; les llums de bengala d’una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rauxes de sensibleria; la fatiga; el gust amargant de la mediocritat espiritual... I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no ho ets.

Deixa’m parlar-te cruament. Et sobren «motius» per girar-te enrere, i et falta braó per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t’ha cridat a ser un altre Crist, «ipse Christus!» ―el mateix Crist. Has oblidat l’amonestació del Senyor a l’Apòstol: «¡En tens prou amb la meva gràcia!», que és una confirmació que, si vols, pots.

Per tirar endavant, en la vida interior i en l’apostolat, no és la devoció sensible el que cal; sinó la disposició decidida i generosa, de la voluntat, als requeriments divins.

Sense el Senyor no podràs fer cap passa segura. ―Aquesta certesa que necessites la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d’alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i costerut.

Mira la gran diferència que hi ha entre la manera d’obrar natural i primera comença bé, i acaba després afluixant. La segona comença igualment bé..., però després s’esforça per continuar encara més bé.

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. ―Però... ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!

Tot contemplant aquella alegria davant la feina dura, va demanar l’amic: Però, ¿es fan totes aquestes tasques per entusiasme? ―I li van respondre amb goig i serenitat: «¿Per entusiasme?..., ¡ens hauríem lluït!»; «per Dominum nostrum Iesum Christum!» ―¡per nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

El món necessita que desvetllem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, perquè no es malbaratin tantes energies.

Potser a tu també et farà servei aquella indústria sobrenatural ―delicadesa de voluntari amor― que es repetia una ànima molt de Déu, davant les diverses exigències: «Ja és hora que et decideixis, de debò, a fer alguna cosa que valgui la pena.»

¿Quina perfecció cristiana pretens assolir, si fas sempre el teu caprici, «allò que t’agrada»...? Tots els teus defectes, no combatuts, donaran un lògic fruit constant de males obres. I la teva voluntat ―que no estarà temperada en una lluita perseverant― no et servirà de res, quan arribi una ocasió difícil.

La façana és d’energia i fermesa. ―Però, ¡quanta fluixesa i falta de voluntat per dins!

―Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

«En conec algunes i alguns que no tenen esma ni per demanar socors», em dius disgustat i afligit. ―No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partida de la seva conversió. A més, si fas memòria, t’adonaràs que a tu també et van allargar la mà.