Llistat de punts

«És temps d’esperança, i visc d’aquest tresor. No són paraules, Pare ―em dius―, és una realitat.»

Llavors..., el món sencer, tots els valors humans que t’atrauen amb una força enorme ―amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes...―, tot això, diposita-ho en l’esperança: en l’esperança de Crist.

Un error fonamental del qual t’has de protegir: pensar que els costums i exigències ―nobles i legítims―, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.

Fixa’t que ho he precisat: els nobles i legítims. Els altres estan mancats de dret de ciutadania.

Moltes realitats materials, tècniques, econòmiques, socials, polítiques, culturals..., abandonades a elles mateixes, o bé en mans dels qui estan mancats de la llum de la nostra fe, esdevenen obstacles formidables per a la vida sobrenatural: formen com un vedat tancat i hostil a l’Església.

Tu, per cristià ―investigador, literat, científic, polític, treballador...―, tens el deure de santificar aquestes realitats. Recorda que l’univers sencer ―escriu l’Apòstol― gemega com amb dolors de part, tot esperant l’alliberament dels fills de Déu.

Davant Déu, cap feina no és d’ella mateixa ni gran ni petita. Tot adquireix el valor de l’Amor amb què es fa.