Llistat de punts

«Sou tots tan alegres que un no s’ho espera», vaig sentir comentar.

Ve de lluny la dèria diabòlica dels enemics de Crist, que no es cansen de murmurar que la gent lliurada a Déu és de l’«encapotada». I, malauradament, alguns dels qui volen ser «bons» els en fan ressò, amb les seves «virtuts tristes».

―Et donem gràcies, Senyor, perquè has volgut comptar amb les nostres vides, joiosament alegres, per esborrar aquesta falsa caricatura.

―Et demano també que no ens n’oblidem.

Que ningú no llegeixi tristesa o dolor en la teva cara, quan difons per l’ambient del món l’aroma del teu sacrifici: els fills de Déu han de ser sempre sembradors de pau i d’alegria.

L’alegria d’un home de Déu, d’una dona de Déu, ha de ser desbordant: serena, encomanadissa, amb grapa...; en poques paraules, ha de ser tan sobrenatural, tan contagiosa i tan natural, que arrossegui altres pels camins cristians.

«¿Content?» ―Em va deixar pensatiu la pregunta.

―No s’han inventat encara les paraules, per expressar tot el que un sent ―en el cor i en la voluntat― quan se sap fill de Déu.

Nadal. M’escrius: «Seguint el fil de l’espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l’Infant. ¡Que content que em posaré a Betlem!: pressento que esclataré en una joia sense límit. ¡Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou...»

―¡Tant de bo sigui veritat aquest voler teu!

Hi ha qui viu amb amargor tot el dia. Tot li produeix neguit. Dorm amb una obsessió física: que aquesta única evasió possible li durarà poc. Es desperta amb la impressió hostil i descoratjadora que ja té allí una altra jornada.

S’han oblidat, molts, que el Senyor ens ha situat en aquest món de pas cap a la felicitat eterna; i no consideren que només podran arribar-hi els qui caminen, per la terra, amb l’alegria dels fills de Déu.

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t’adones que un fill de Déu l’abandona, sents ―enmig de la teva pau i del teu goig íntims― un dolor d’afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

―Bé, però... ¡posem-hi tots els mitjans humans i sobrenaturals perquè reaccioni..., i confiem amb certesa en Jesucrist! Així, les aigües tornen sempre a mare.