Llistat de punts

No és feliç ningú, a la terra, fins que es decideix a no ser-ho. Així avança el camí: dolor, ¡en cristià!, Creu; Voluntat de Déu, Amor; felicitat aquí i, després, eternament.

«Servite Domino in laetitia!» ―¡Serviré Déu amb alegria! Una alegria que serà conseqüència de , de i del meu Amor..., que ha de durar sempre, perquè, com ens assegura l’Apòstol, «Dominus prope est!»... ―el Senyor em segueix de prop. Caminaré amb Ell, per tant, ben segur, ja que el Senyor és el meu Pare..., i amb la seva ajuda compliré la seva amable Voluntat, encara que em costi.

Un consell, que us he repetit de manera repetitiva: estigueu alegres, sempre alegres. ―Que estiguin tristos els qui no es considerin fills de Déu.

Passes uns dies de fruïció, repleta l’ànima de sol i de color. I, cosa estranya, ¡els motius del teu goig són els mateixos que altres vegades et desanimaven!

És el de sempre: tot depèn del punt de mira. ―«Laetetur cor quaerentium Dominum!» ―quan es busca el Senyor, el cor vessa sempre joia.

¡Quina diferència entre aquells homes sense fe, tristos i vaciŀlants per raó de la seva existència buida, exposats com penells a la «variabilitat» de les circumstàncies, i la nostra vida confiada de cristians, alegre i ferma, massissa, per raó del coneixement i del convenciment absolut del nostre destí sobrenatural!

Em va assaltar aquell amic: «M’han dit que estàs enamorat.» Em va ben sorprendre, i només se m’acudí preguntar-li l’origen de la notícia.

Em va confessar que m’ho llegia als ulls, que brillaven d’alegria.

¡Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava als ulls de , que no pot contenir la joia ―«Magnificat anima mea Dominum!»― i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al seu costat.

¡Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l’alegria d’estar amb Ell i de tenir-lo.

Xipolleges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerres de... estupideses. ―I després t’espantes perquè t’assalten dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i descoratjament.

―M’has de concedir que ets poc conseqüent.

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s’entesten a viure tristos, perquè corren rere el seu egoisme, com si tot s’acabés aquí baix!

―No em siguis tu d’aquests..., ¡rectifica a cada instant!

Abans et «diverties» molt... ―Però ara que portes Crist dins teu, se t’ha omplert tota la vida de sincera i comunicativa alegria. Per això atraus més gent.

―Tracta’l més, per arribar a tothom.

Tot contemplant aquella alegria davant la feina dura, va demanar l’amic: Però, ¿es fan totes aquestes tasques per entusiasme? ―I li van respondre amb goig i serenitat: «¿Per entusiasme?..., ¡ens hauríem lluït!»; «per Dominum nostrum Iesum Christum!» ―¡per nostre Senyor Jesucrist!, que ens espera contínuament.

Aquell amic ens confiava sincerament que no s’havia avorrit mai, perquè no s’havia trobat mai sol, sense el nostre Amic.

―Al caient de la tarda, amb un silenci dens... Vas sentir molt viva la presència de Déu... I, amb aquella realitat, ¡quina pau!