Llistat de punts

«Aure audietis, et non intelligetis: et videntes videbitis, et non perspicietis.» Paraules clares de l’Esperit Sant: senten amb les pròpies orelles, i no entenen; miren amb els seus ulls, però no perceben.

¿Com és que t’amoïnes si alguns, «veient» l’apostolat i coneixent la seva grandesa, no s’entreguen? Prega tranquil, i persevera en el teu camí: si aquests no s’hi llancen, ¡d’altres en vindran!

Un deure de cada cristià és portar la pau i la felicitat pels diversos ambients de la terra, en una croada de fermesa i d’alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

Escolta’m bé i fes-me’n ressò: el cristianisme és Amor; el tracte amb Déu és diàleg eminentment afirmatiu; la preocupació pels altres ―l’apostolat― no és un article de luxe, ocupació d’uns quants.

―Ara que ho saps, omple’t de goig, perquè la teva vida ha adquirit un sentit completament divers, i sigues conseqüent.

Quan hi ha zel per les ànimes, sempre es troba gent bona, sempre es descobreix terreny adobat. ¡No hi ha disculpa!

Te n’has de convèncer: també allà, n’hi ha molts que poden entendre el teu camí; ànimes que ―conscientment o inconscientment― busquen Crist i no el troben. Però «¿com sentiran a parlar d’Ell, si ningú no els en parla?».

No em diguis que tens cura de la teva vida interior, si no fas un apostolat intens, sense pausa: el Senyor ―a Qui tu m’assegures que tractes― vol que tots els homes se salvin.

No tots els ciutadans formen part de l’exèrcit regular. Però, a l’hora de la guerra, tothom hi participa... I el Senyor ha dit: «No he vingut a portar la pau, sinó la guerra.»

Es viu de manera tan precipitada, que la caritat cristiana ha passat a constituir un fenomen estrany, en aquest món nostre; tot i que ―si més no de nom― s’hi predica Crist...

―T’ho concedeixo. Però, ¿què fas tu que, com a catòlic, has d’identificar-te amb Ell i seguir les seves petjades?: perquè ens ha indicat que hem d’anar a ensenyar la seva doctrina a tots els pobles, ¡a tots!, i en tots els temps.

Has tingut la gran sort de trobar mestres de debò, amics autèntics, que t’han ensenyat sense reserves tot allò que has volgut saber; no t’han calgut artificis per «robar-los» la seva ciència, perquè t’han indicat el camí més fàcil, encara que a ells els hagi costat tanta feina i patiments descobrir-lo... Ara, et toca a tu fer el mateix, amb aquest, amb aquell, ¡amb tots!

El món necessita que desvetllem els endormiscats, que animem els tímids, que guiem els desorientats; en un mot, que els enquadrem en les files de Crist, perquè no es malbaratin tantes energies.

«En conec algunes i alguns que no tenen esma ni per demanar socors», em dius disgustat i afligit. ―No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partida de la seva conversió. A més, si fas memòria, t’adonaràs que a tu també et van allargar la mà.

Corres el gran perill de conformar-te amb viure ―o de pensar que has de viure― com un «bon nen», que s’allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix res més que la felicitat.

Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l’ordre, va sortir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps.