Llistat de punts

¿Que no té temps?... Millor. Justament a Crist li interessen els que no tenen temps.

No et sorprenguis i no t’arronsis perquè t’ha retret que l’hagis posat cara a cara amb Crist, ni tampoc perquè hagi afegit, indignat: «Ja no puc viure tranquil sense prendre una decisió...»

Prega per ell... És inútil que miris de tranquiŀlitzar-lo: potser se li ha posat en primer pla una antiga inquietud, la veu de la seva consciència.

¿No saps si llançar-te a parlar de Déu, de vida cristiana, de vocació... perquè no vols fer patir?... Oblides que no ets tu qui crida, sinó Ell: «Ego scio quos elegerim» ―jo sé prou els qui tinc escollits.

A més a més, em disgustaria que, darrere d’aquests falsos respectes, s’hi amagués la comoditat o la tebiesa: ¿a hores d’ara t’estimes més una pobra amistat humana que l’amistat de Déu?

Has tingut una conversa amb aquest, amb aquell, amb el de més enllà, perquè et consumeix el zel per les ànimes.

Aquell va agafar por; l’altre va consultar un «prudent», que l’ha orientat malament... ―Persevera: que no puguin després excusar-se afirmant «quia nemo nos conduxit» ―no ens ha cridat ningú.

No t’espantis ni et sorprenguis, davant el tancament d’alguns. No deixarà d’haver-hi mai infatuats que esgrimeixin, fent ostentacions de cultura, l’arma de la seva ignorància.

¡Quina pena fa comprovar com marxen units, per diverses passions ―però units contra els cristians, fills de Déu―, els qui odien el Senyor i alguns que afirmen que estan al seu servei!

En certs ambients, sobretot en els de l’esfera inteŀlectual, s’aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que ―amb cínica perseverança― manté i propaga la calúmnia, per posar ombres damunt l’Església, o damunt persones i entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa cada dia, amb fe: «Ut inimicos sanctae Ecclesiae» ―enemics, perquè se’n proclamen ells― «humiliare digneris, te rogamus audi nos!» Confon, Senyor, els qui et persegueixen, amb la claredat de la teva llum, que estem decidits a propagar.

¿Que és vella aquesta idea del catolicisme, i per tant inacceptable?... ―Més antic és el sol, i no ha perdut la seva llum; més arcaica l’aigua, i encara treu la set i refresca.