Llistat de punts

Te n’has de convèncer: quan es treballa per Déu, no hi ha dificultats que no es puguin superar, ni descoratjaments que facin abandonar la tasca, ni fracassos dignes d’aquest nom, per infructuosos que apareguin els resultats.

Persones de nacions diverses, de races variades, d’ambients i professions molt diferents... Quan els parles de Déu, palpes el valor humà i sobrenatural de la teva vocació d’apòstol. És com si revisquessis, en la seva realitat total, el miracle de la primera predicació dels deixebles del Senyor: frases dites en llengua estranya, que mostren un camí nou, han estat sentides en el fons del cor de cadascú, en la seva pròpia llengua. I pel teu cap passa, prenent nova vida, l’escena de com «parts, medes i elamites...» s’han acostat feliços a Déu.

La fe és un requisit imprescindible en l’apostolat, que moltes vegades es manifesta en la constància per parlar de Déu, encara que triguin a venir els fruits.

Si perseverem, si insistim ben convençuts que el Senyor ho vol, també al teu voltant, pertot arreu, s’advertiran senyals d’una revolució cristiana: uns s’entregaran, altres es prendran seriosament la vida interior, i uns altres ―els més fluixos― quedaran com a mínim alertats.

Dies d’autèntica animació: ¡tres més!

Es compleixen les paraules de Jesús: «El meu Pare es glorieja perquè vosaltres porteu molt de fruit, i sigueu deixebles meus.»

¡Vocacions, Senyor, més vocacions! No m’importa si la sembra va ser meva o d’un altre ―¡sembraves Tu, Jesús, amb les nostres mans!―; només sé que ens has promès la maduresa del fruit: «et fructus vester maneat!» ―que el vostre fruit serà durador.

El Senyor vol de tu un apostolat concret, com el de la pesca d’aquells cent cinquanta-tres peixos grossos ―i no uns altres―, agafats a la dreta de la barca.

I em preguntes: ¿com és que, tot i saber-me pescador d’homes, vivint en contacte amb molts companys, i podent distingir cap a quines persones ha d’anar dirigit el meu apostolat específic, no pesco?... ¿És que ? ¿És que em falta vida interior?

Escolta la resposta de llavis de Pere, en aquella altra pesca miraculosa: ―«Mestre, tota la nit hem estat fatigant-nos, i no hem agafat res; no obstant això, segons la teva paraula, llançaré la xarxa.»

En nom de Jesucrist, comença de nou. ―Fortificat: ¡fora aquesta fluixesa!

No treballis en empreses apostòliques, construint només per a ara... Dedica’t a aquestes tasques amb l’esperança que altres ―germans teus amb el mateix esperit― recullin el que tu sembres al vol, i rematin els edificis dels quals tu ara poses els fonaments.

Aquell capellà amic treballava pensant en Déu, agafat de la seva mà paterna, i ajudant que els altres assimilessin aquestes idees mare. Per això, es deia: quan tu et moriràs, tot anirà bé, perquè continuarà ocupant-se’n Ell.

La maledicència és filla de l’enveja; i l’enveja, el refugi dels infecunds.

Per això, davant l’esterilitat, examina el teu punt de mira: si treballes i no et molesta que altres també treballin i aconsegueixin fruits, aquesta esterilitat és només aparent: ja arreplegaràs la collita al seu temps.