Llistat de punts

La meravella de és la consagració de tots els camins: no es pot entendre mai com a monopoli ni com a apreciació d’un de sol en detriment d’altres.

La Pentecosta és indefinida varietat de llengües, de mètodes, de maneres de trobar-se amb Déu: no uniformitat violenta.

«Era un guerriller ―escriu―, i em bellugava per la muntanya, disparant quan em donava la reial gana. Però vaig voler allistar-me com a soldat, perquè vaig comprendre que les guerres les guanyen, més fàcilment, els exèrcits organitzats i amb disciplina. Un pobre guerriller aïllat no pot prendre ciutats senceres, ni ocupar el món. Vaig penjar l’escopetó ―¡és tan antiquat!―, i ara estic més ben armat. Al mateix temps, sé que ja no em puc ajeure a la muntanya, a l’ombra d’un arbre, i somiar que tot solet guanyaré la guerra.»

―¡Beneïda disciplina i beneïda unitat de l’Església santa!

¿Per què ―demanaves indignat― l’ambient i els mitjans d’apostolat han de ser lletjos, bruts... i complicats? ―I afegies: ¡si costa el mateix!

A mi, em va semblar la teva indignació molt raonable. I vaig pensar que Jesús s’adreçava i atreia tothom: pobres i rics, savis i ignorants, alegres i tristos, joves i ancians... ¡Que amable i natural ―sobrenatural― és la seva figura!

Per dels Sants, has de sentir-te molt unit als teus germans. ¡Defensa sense por aquesta beneïda unitat!

―Si et trobessis sol, les nobles ambicions teves estarien condemnades al fracàs: una ovella aïllada és gairebé sempre una ovella perduda.

Els homes ―ha ocorregut sempre en la història― lliguen les seves vides, per acomplir una missió i un destí coŀlectius.

―¿Valdrà menys, per als homes i les dones d’avui, l’«únic destí» de la felicitat eterna?

Viure la caritat vol dir respectar la mentalitat dels altres; omplir-se de goig pel seu camí cap a Déu..., sense pretendre que pensin com tu, que s’uneixin a tu.

―Se’m va acudir fer-te aquesta consideració: aquests camins, diferents, són paraŀlels; seguint el seu, cada un arribarà a Déu...; no et perdis en comparacions, ni en desigs de saber qui va més amunt: això no importa, el que interessa és que tots assolim el fi.

La tàctica del tirà és aconseguir que es barallin entre ells els qui, units, podrien fer-lo caure. ―Vell artifici usat per l’enemic ―pel diable i pels seus corifeus―, a fi d’esguerrar molts plans apostòlics.

Aquests..., que veuen contrincants on només hi ha germans, neguen amb les obres la seva professió de cristians.

Acostuma’t a parlar amb cordialitat de tot i de tothom; en particular, d’aquells que treballen en el servei de Déu.

I quan no sigui possible, ¡calla!: també els comentaris bruscos o despreocupats poden fregar la murmuració o la difamació.