Llistat de punts

Quan es treballa per estendre una empresa apostòlica, el «no» no és mai una resposta definitiva: ¡insistiu!

Ets massa «previngut» o massa poc «sobrenatural» i, per això, et passes de llest: no t’inventis tu mateix els «entrebancs», ni vulguis saltar-te’ls tots.

―Potser el qui t’escolta serà menys «llest» o més «generós» que tu i, com que compta amb Déu, no et posarà tants peròs.

Hi ha unes maneres d’actuar tan prudencials que, en un mot, signifiquen pusiŀlanimitat.

Te n’has de convèncer: quan es treballa per Déu, no hi ha dificultats que no es puguin superar, ni descoratjaments que facin abandonar la tasca, ni fracassos dignes d’aquest nom, per infructuosos que apareguin els resultats.

La teva fe és massa poc operativa: podria dir-se que és de beat, més que d’home que lluita per ser sant.

¡Serenitat!, ¡audàcia!

Desbarata amb aquestes virtuts la quinta columna dels tebis, dels espantats, dels traïdors.

Em vas assegurar que volies lluitar sense treva. I ara em vens alacaigut.

Mira, fins i tot humanament, convé que no t’ho donin tot resolt, sense entrebancs. Alguna cosa ―¡molt!― et toca posar-hi a tu. Si no, ¿com vols «fer-te» sant?

No et llances a treballar en aquella empresa sobrenatural, perquè ―és el que dius tu― tens por de no saber agradar, de fer una gestió desafortunada. ―Si pensessis més en Déu, aquestes desraons desapareixerien.

A vegades considero que uns pocs enemics de Déu i de viuen de la por de molts bons, i m’omplo de vergonya.

Mentre parlàvem, afirmava que s’estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

―Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per aixecar els ulls al Cel: ¡ja és hora que adquireixin una visió de més altura!

Comprenc l’alegria sobrenatural i humana d’aquell, que tenia la fortuna de ser una avantguarda en la sembra divina.

«És magnífic sentir-se únic, per remoure tota una ciutat i la rodalia», es repetia molt convençut.

―No t’esperis a comptar amb més mitjans, o que vingui més gent: les ànimes et necessiten avui, ara.

M’has fet somriure, perquè t’entenc molt bé, quan em deies: m’entusiasma la possibilitat d’anar a noves terres, a obrir camí, potser molt lluny... Hauria d’esbrinar si hi ha homes a la Lluna.

―Demana al Senyor que t’augmenti aquest zel apostòlic.