Llistat de punts

¡Quina pena fan els qui afirmen ―per la seva personal experiència trista― que no es pot ser cast, vivint i treballant enmig del món!

―Amb aquest iŀlògic raonament, no s’haurien de molestar si altres ofenen la memòria dels seus pares, dels seus germans, de la seva dona, del seu marit.

Aquell confessor, una mica rude, però experimentat, va contenir els desvaris d’una ànima i els va ajustar a l’ordre, amb aquesta afirmació: «Ara vas per camins de vaques; després, ja et conformaràs a anar pels de cabres; i en acabat..., sempre com un animal, que no sap mirar al cel.»

Tu deus ser... això, el que ets: un animalet. ―Però m’has de reconèixer que altres són íntegres i castos. ¡Ah!, i no t’irritis després, quan no comptin amb tu o quan t’ignorin: ells i elles organitzen els seus plans humans amb persones que tenen ànima i cos..., no amb animals.

Ni són més homes, ni són més dones, pel fet de portar aquella vida desordenada.

Es veu que, els qui raonen així, posen el seu ideal de persona en les meretrius, en els invertits, en els degenerats..., en els qui tenen el cor podrit i no podran entrar en el Regne del Cel.²