Llistat de punts

«Felix culpa!», canta l’Església... Beneït error el teu ―et torno a dir a cau d’orella―, si t’ha servit per no recaure; i també per comprendre millor i ajudar el proïsme, que no és de més baixa qualitat que tu.

Pot passar que hi hagi, entre els catòlics, alguns que tinguin poc esperit cristià; o que facin aquesta impressió als qui els tracten en un determinat moment.

Però, si t’escandalitzessis d’aquesta realitat, demostraries conèixer poc la misèria humana i... la teva pròpia misèria. A més a més, no és just ni lleial prendre ocasió de les febleses d’aquells pocs, per difamar Crist i

¡Que l’altre està ple de defectes! Bé... Però, a més que únicament al Cel hi ha els perfectes, tu també arrossegues els teus i, no obstant això, et suporten i, més encara, t’aprecien: perquè t’estimen amb l’amor que Jesucrist donava als seus, ¡que ben carregats de misèries anaven!

―¡Aprèn-ne!

Et queixes perquè no és comprensiu... ―Jo tinc la certesa que fa els possibles per entendre’t. Però tu, ¿quan t’esforçaràs una miqueta per comprendre’l?

¡D’acord!, ho admeto: aquella persona s’ha portat malament; la seva conducta és reprovable i indigna; no demostra cap mena de categoria.

―¡Mereix humanament tot el menyspreu!, has afegit.

―Hi torno, et comprenc, però no comparteixo la teva última afirmació; aquella vida mesquina és sagrada: ¡Crist ha mort per redimir-la! Si Ell no la va menysprear, ¿com t’hi pots atrevir tu?

Si la teva amistat es rebaixa fins a convertir-se en còmplice de les misèries alienes, es redueix a una trista coparticipació, que no mereix la més mínima estima.

La indulgència és proporcional a l’autoritat. Un simple jutge ha de condemnar ―potser reconeixent els atenuants― el reu convicte i confés. El poder sobirà d’un país, algunes vegades, concedeix una amnistia o un indult. A l’ànima contrita, Déu la perdona sempre.

«A través de vosaltres he vist Déu, que oblidava les meves bogeries i les meves ofenses, i m’acollia amb afecte de Pare.» Això va escriure als seus, contrit, de retorn a la casa paterna, un fill pròdig del segle xx.

«En conec algunes i alguns que no tenen esma ni per demanar socors», em dius disgustat i afligit. ―No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partida de la seva conversió. A més, si fas memòria, t’adonaràs que a tu també et van allargar la mà.